ACTE ÚNICH
L'escena representa un saló de una casa de camp. Porta al foro ab portier. Portas laterals. A la dreta una xemeneya ab mirall ab gerros de flors, etc. A la esquerra, frente á la xemeneya, una finestra ab cortinas. Devant la finestra un canapé, y devant la xemenya una taula, un silló y una cadira. Sobre la taula un tinter, plumas, timbre, etc.
ESCENA PRIMERA
Al aixecarse 'l teló apareix TUYAS, ab la bata blanca elegant, devant del mirall, posantse flors al pit y arreglantse 'l cabell. EMILIA surt de l'habitació de l'esquerra ab pas molt lent' vestida de negre, sumament senzilla pro elegant, pálida, procurant presentar un tipo romantich.
TUYAS
|
Bon día, embaixadora dels desconsols. ¿Cóm estém de tristesa aquest dematí?
|
EMILIA
|
Molt bé. Quasi tant bé com vosté de malicia.
|
TUYAS
|
Avuy estás fresqueta com una rosa. Quasi 'm farás créurer que aquesta nit t'has descuydat de plorar.
|
EMILIA
|
¡Ditxosa vosté, que sempre está á punt de ríurer!
|
TUYAS
|
Nó, que nó: l'alegría es l'aliment del cor. Y, després: ¿que ha de durar tota la vida 'l dol?
|
EMILIA
|
¿No soch viuda, per ventura?
|
TUYAS
|
Ah! ¿y que per ventura no 'n soch jo?
|
EMILIA
|
Aixó no vol dir res; perque cada qual sent
|