Aquesta pàgina ha estat validada.
EMILIA sentada ab las mans al cap y de colses sobre la taula, sumicant; de repent se decideix: mira per to arreu pera cerciorarse de que ningú l'escolta, y diu:
| EMILIA | En fí: llegím la carta, y que Deu me perdoni.(Se treu una carta de la butxaca y l'obra) Versos! (Un suspir, pausa y llegeix emocionada:) «Estimada prenda mía; »imán de mi corazón: »temo perder la razón »pensando en tí noche y día. (Pausa.) »Nos pintan al amor ciego »y creo que es la verdad: »por tí, hechicera beldad, »creer puedes que estoy ciego. (Suspira.) »Corresponde á mi pasión »ó mátame sin decoro, »ó arráncame el corazón »ó ámame, porque te adoro». (Ab veu plorosa.) ¡Pobret: sembla'l Tenorio! |
(Plega la carta, la besa y se l'amaga al pit; després, apercibintse de que Augusto's presenta, s'en va resoltament cap a la esquerra, com pera fugir, y exclama:)
| ¡Ell! |
EMILIA y AUGUSTO, tota la escena á mitja veu.
| AUGUSTO | (Enguantat y ab trajo de visita.) ¿Encara fuig de mí, senyora? |
| EMILIA | Y 'n fuigiré mentres em persegueixi. |
| AUGUSTO | Per Deu, senyora, concedeixim no més que una paraula. |
| EMILIA | No més que una? Passiho bé. |
| AUGUSTO | (Inmóvil) Com si diguessim al avío, eh?, ¡ingrata! |
| EMILIA | (Deturantse.) Com vosté vulgui. |
