Pàgina:Lo secret de la neboda (1899).djvu/14

Aquesta pàgina ha estat validada.



ESCENA V
TUYAS Y EMILIA
EMILIA ¿Pero que vol que hi fassi jo aquí?
TUYAS De testimoni, si no vols fer de defensor ó de secretari.

(S'assenta en el silló d' esquerra á la ximeneya y devant la taula.)



ESCENA VI
Las mateixas, TOFUL y AUGUSTO
TÓFUL Sinyora, aquí hi ha 'l prés.
TUYAS Que passi.

(August entra ab la escopeta á l' una má y la gorra á l' altre.)

AUGUSTO (Apart)   ¡Al fi la puch veura de la vora.
EMILIA (Apart)   (Es ell'. Ja m' ho temía).
TUYAS (Apart. Observántlos á tots dos.)   (S'han turbat Ja m' ho pensaba.)
AUGUSTO (Fent un gran saludo)   Senyoras, comenso per demanar mil perdóns y oferi 'ls meus respectes.
TUYAS (A Tóful)   Ab la escopeta á la má, guarda imprudent!

(Tóful 's pega un cop 'l cap com vulguent dir ¡quina planxa! y Augusto li entrega la escopeta.)

AUGUSTO Senyora, desde 'l moment qu' he tingut la ditxa de véurelas á vostés, ja m'he considerat qu' había rendit armas.
TUYAS Vamos l' acusat tracta d'influir en el ánimo del tribunal valguentse de la galantería.

(Augusto dirigintse ab la veu y 'ls ademants á Tuyas, pero ab la vista ficsa sempre á Emilia).

Cregui, senyora, que soch digne de la major indulgencia. Tot lo que hi fet ha sigut arrastrat per una passió irressistible.

TUYAS (Ab intenció)   Y desgraciada pot ser.
AUGUSTO Fins 'l present, si senyora.
TUYAS (Apart)   (Com súa la neboda.)