Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/99

Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era; mes la son lo vencia y s'endormisca.
Tocan las dotze, s'alsa depressa, volta la perera, la pera ja no hi era. Y se'n va á casa seva y 'l germá petit que diu: — Ja hi aniré jo. — Y va anarsenhi.
Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era.
Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era; y la son lo vencia, mes ell vetlla.
Tocan las dotze y al punt que queyan, te veu un aucell gros y negre, que pren la pera y pega volada. Ell que li corra al detrás, sense perdrel may de vista, fins que veu que 's fica dins un pou tan fondo, que feya feredat sols de mirarlo, y s'entorna á casa seva que ja estavan ab molta d'ansia, 'ls hi conta qui era 'l que 'ls prenia las peras y ahont s'amagava, y tots junts van anarsen per si podian matarlo.
Lo germá mes gran va esser qui primer hi volgué baixarhi, lo lligaren ab una corda, mes encara no era á mijt pou, va tocar la campaneta que espressament duya y 'l van pujar desseguida. Llavoras volgué baixar-hi 'l mitjá, mes encara no era una mica mes avall d'ahont havia baixat lo gran, que toca la campaneta, y van pujarlo. Lo mes petit de tots va baixarhi y amolla, y amolla corda, que may n'hi havia prou, á la fi va arribar al fondo ahont hi havia tres portas. Ell que truca á la primera y surt á rebrel una vella ab uns uyals molt grossos que li eixian per damunt la boca, y á la quina preguntá ahont era l'aucell negre que se 'ls menjava las peras de casa seva. Lo qual no volia dirli la vella, mes tant y tant ell va perfidiejarne que per fi li digué, que truqués á la porta del costat que potser allí