sens trobar de qui era. Per fi arribaren á la de la Ventafochs y demanadas las noyas que hi havia, eixiren las duas fillas á cap de las quals pogué entrar la xinel.la, y ja quasi se 'n anavan quan un d'ells preguntá si hi havia alguna altre noya y si be la madrastra 'ls digué que be hi era, mes qu'era inutil probarli, perque may se movia de la cendrera, los patjes la feren sortir y li emprobaren la xinel.la, la qual li venia tant y tant be que tot desseguida coneixeren qu' era d'ella y la dugueren devant del fill del rey, qui la va reconeixe y 's
casá ab ella.
Un pare tenia tres fills y en la seva horta una perera, que llevava unas peras tan grossas y bonas com no n'hi hagués d'altres en la terra. Mes cada nit se 'n trobavan á faltar una que no sabian com podia esser. Per lo qual foren de parer d'anar á vetllarlas y se n'hi aná lo fill mes gran, y
Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era.
Tocan las onze, encen llum, volta la perera, la pera encara hi era, mes la son lo vencia y s'adorm.
Tocan las dotze, volta la perera, la pera ja no hi era. Ell que se 'n torna á casa seva, 'ls hi esplica y 'l mitjá diu: — Ja hi aniré jo. Y á la nit següent va anarsen-hi, y
Tocan las deu, volta la perera, la pera encara hi era.
