— Arri allá la Ventafochs, valdria mes que te 'n anessis á la cendrera.
Al altre dia li donaren un sach d'arros perque 'l triés mentres fossin fora y se 'n anaren al ball que 'l fill del rey donava. La Cendrosa vejentse ab tanta feyna li vingueren las llágrimas als ulls quan de sobte se li aparegué altre volta la velleta, que li doná una nou y 's posá á fer la seva tasca.
La noya trenca la nou y li surt un vestit tot de campanetas; se 'l posa y se 'n va cap al sarau del fill del rey, ahont així que hi va entrar, totas las damas se moriren d'enveja, mes lo fill del rey la va coneixe desseguida y en tota la nit gaire be no va deixarla, com que sempre hi va ballarhi.
Veus aquí que tant y tant ho va ferho y ella tant y tant be hi estava que sens' adonarsen se va trobar que finia la festa y no tingué mes remey qu'apretarne á corre y ab prou feynas arribar á casa seva.
Sa madrastra y germanas, tot era dirli:
— Si haguessis estat al ball! quina noya tan hermosa ab un vestit de campanetas haurias vista.
Y ella 'ls contestava: — Potsé si, potsé no, potsé si qu'era jo.
— Mirat la Cendrosa, arri allí á ventá 'l foch.
Mes veus aquí que ab la pressa qu'era fujida, per la escala li caigué una xinel·la de cristall que no's pogué entretenir á cullirla y que 'ls criats van trobarne. La van donar al fill del rey, qui coneixent que seria de la noya, va manar fer un pregó de que's casaria ab aquella á qui vingués bé la xinel·la.
Totas las noyas se la emprobaren, mes á cap venia be, de tan petita, y 'ls patjes anavan de casa en casa,
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/97
Aquesta pàgina ha estat revisada.
