Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/94

testarás: — Lo capellá va á sortir, la missa á comensarse.
— Hermitá, bon hermitá, hauriau vist passar per aquí un jove y una noya que fugian?
— Lo capellá va á sortir, la missa á comensarse.
— No 'us dich aixó; sino si hauriau vist passar un jove y una noya que fugian.
— Lo capellá va á sortir, la misa á comensarse.
Y la noya tota enujada, vejent que no 'n podia traure res, va entornarsen al castell del seu pare.
— Veshi tu la mitjana, á veure si també t'escaparán.
— Ay Blancaflor, l'altre germana ja 'ns atrapa.
— Tira aquest meu xal á terra y jo 'm tornaré cistella en la quina hi haurá peras, y tu las vendrás. Mes á tot le que't preguntin, respon: — Aqueixas van á quatre, aqueixas van á cinch.
Y n'arriba la mitjana.
— Me voldriau dir lo bon home, si per aqui hauriau vist passar un jove y una noya que n'anavan fugint?
— Aqueixas van á quatre, aqueixas van á cinch.
— No, lo bon home, no 'us dich aixó, sino, si hauriau vist un jove y una noya qu'anavan fugint.
— Que aqueixas van á quatre y aqueixas van á cinch.
— Y no poguentne treure res mes, la noya s'entorná.
Lo gegant quan la vejé també sola, montá á cavall desseguida y al instant los va atrapar.
— Ay Blancaflor, ara si qu'estem perduts qu'es ton pare qui 'ns atrapa.
— Tira aqueixa pinta d'or á terra y n'eixirá un gran foch.