Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/90

y demá al matí tindrás tot lo gra á las golfas dels pares.
Y del dit al fet, semblava alló que tota la terra era moguda per ajudar al príncep; ¡quin anar y venir d'homes! los gegants no sabian lo que 'ls passava, mes com eran fellons digueren:
— No tindrás cap de nostras fillas si demá al matí no 'ns portas l'anell que va perdre la nostra avia en lo fonfo de la mar.
Lo princep torná á quedar mut de pena, va anarho á dir á sa enamorada, mes eixa va dirli: — No t'espantis pas. Y agafa una áliga y li diu:
— Aliga, la bona aliga, si'ns volguesses dur á cercar l'anell de l'avia.
Y diu l'áliga: — Si que 'us hi duré, mes haveu de tenirme carn pera sempre que 'us ne demania, que si me'n faltava cauríam tots al mar y 'ns ofegariam.
La princesa n'agafa un bé, pujan damunt de l'áliga y vola que volarás mar enllá, mar enllá fins que vejeren una illa, mes l'áliga havia demanada tanta de carn, que gaire be no 'n tenian y 'l defalliment comensava ja á esmortuir lo vol de sas inmensas alas.
Doneume mes carn. — Y 'ls enamorats no sabian com ferho.
— Aliga, la bona áliga, fes un esfors que ja som á la illa. Y á la illa trobaren un pastor, á qui compraren un anyell y revifaren á la áliga. Y digué Blancaflor al princep:
— Agafa dos gibrells, y trinxam ben trinxada, que no tingas por, que jo ja tornaré á viure; á l'un gibrell hi tirarás la sanch y á l'altre la carn meva, mes tente compte que ni de la una ni de l'altre te'n caigui mi-