Veus aquí que era un rey, que tenia un fill, lo qui va demanarli si 'l dexaria aná á cercar las tres taronjas del amor. Y encara que al pare li recava, li 'n doná llicencia, y 'l noy emprengué camí, camina que caminarás fins á esser á una casa, ahont preguntá al amo, si li 'n donaria rahó d'ahont eran las tres taronjas del amor que cercava. Cosa á la qual no pogué tornar resposta l'home, més li digué que anés seguint y que trobaria una casa, qu'era del seu germá, que li dirian.
Y 'l noy content de la resposta, camina que caminarás, arriba á la casa en la quina l'amo li diu, que entrés á la seva horta ahont hi veuria un gegant qu'era qui guardava las tres taronjas del amor, que si 'l veya ab los ulls tancats no s'hi acostés pas, perque era senyal de que 'n vetllava, mes que si 'l vejés ab los ulls oberts ja podia atansarshi y pendre las tres taronjas, perque era senyal de que 'n dormia.
Lo noy ho feu y acostanshi poch á poquet, va veure á lo gegant ab los ulls ben oberts, de manera que aná á pendre las tres taronjas, y desseguida 's despertá 'l gegant que feya por y comensá á corre detras del noy, que sort de las sevas camas ó sino no podia lliurarsen.
Y quan tingué las taronjas y fou lluny del gegant, pe 'l camí de casa seva, ell que pensa, — ne podrias
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/86
Aquesta pàgina ha estat revisada.
