Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/82

aná á trobar la serpent, li tira 'l pa ruixat, fa un bes á la noya y mort aquella ab grans extremituts de rabia, y li treu lo carboncle.
Y veus aquí que á las horas se'n volgué anar de la casa dels seus amos, mes eixos no ho volian, puig que desitjavan casarlo ab la seva filla, de aquí es que esdevingueren unas grans rahons y barallas y lo tancaren y barraren en una cambra perque no pogués fugirne y aixís com se veu sol, ell que diu:
— Deu y formiga.
Y tornantse formiga passa per sota la porta y puja á la finestra y allí diu:
— Deu y colom.
Y vola que volarás que no va pararne fins al palau, y en lo palau se'n aná á la cambra de la princesa y
— Deu y home.
Y fou home, y quan vingué la nit sentí altra volta rumor de passos y soroll com d'una persona que's despulla y que's ficava en son llit y ell que va dressarse y crida á la donzella qu'era una princesa y li dona lo carboncle. Y ella se'n va anar per uns grans soterranis y corredors cap á la cambra del gegant, que dormia, li clavá 'l carboncle al mitg del cap que 'l deixá mort y 'l palau va desencantarse y ells dos se 'n maridaren y 'n foren per sempre mes felissos.