que 'n fou tot mirántsela li caigué una gota de cera al pit de la donzella; la qual va despertarse desseguida y n'arrencá ab un gran sospit. Y tot desseguida va sentirne per lo palau un gran soroll que tot ressonava y 'l castell comensá á tremolarne tan que pareixia que anava á caure.
Y diuli la donzella:
— Ay pobret de tu y pobre de mí, que lo gegant
que 'm té encantada en aquest castell, m'ha ohit y ara ve y voldrá matarte. Y despenjantse del coll una vareta li diu:
— Si 't pots amagar aquest bastonet qu'ell no te'l vegi 't salvarás y si volguesses també podrias desencantarme.
Y diu ell: — Senyora, no solsament voldria, sino que obligat hi só encar que 'm costia la vida.
Y diuli ella: — Pus que així ho vols, que Deu t'ho pagui, y ab la sua ajuda surtis en be de totas cuitas de las quinas te salvará també aquesta vareta, que ni tu ni 'ls que ab tu vagin, podrán pendre mal ni 'ls podrá danyar cap bestia fera; y puig que vols desencantarme, vesten al cim del pich mes alt d'una muntanya que veurás prop de la mar salada, en lo qual pich ne trobarás una serp verinosa y si pots tenir un pa calent, lo quin ruixarás ab un got de vi, tírali en lo cap al mateix temps que tú darás un bes á una donzella, y la serp ne quedará morta y tú li traurás un carboncle que porta al mitg del front y me'l durás; y al mateix temps te'n dono ab aquesta vareta, la virtut que tan bon punt digas: Deu y formiga, 't tornaras formiga, y tan bon punt digas: Deu y colom, te 'n tornarás colom, y tan bon punt digas: Deu y home, serás home.
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/80
Aquesta pàgina ha estat revisada.
