Y lo fill prenent comiat del seu pare ab molta tristesa, pujá dalt de la nau y la nau pren vela, que comensa de llunyarse, y tan depressa, que al poch temps perdé de vista la seva platja y fins la terra tota.
Y arrivá á un palau molt bell, mes tot sol que
ningú s'hi veya, y com havia molt temps que no havia
pres cosa alguna, ell que diu, com aixís li era encomanat per lo peix.
— Ay Deu, si fos á casa jo menjaria.
Y tantost ho hagué dit, trobá una taula molt ben aparellada y quan hagué sopat diu: — Ay Deu, si fos á casa jo trobaria llit y dormiria.
Y tantost vejé una ma negra ab una atxa encesa
que 'l va acompanyar á una cambra molt gentil y bella, en la quina hi havia un llit que res hi mancava y ell s'hi ficá. Quan veus aquí que al cap d'una estona, sent trepitg en la cambra y que s'atansavan dret al llit ahont era y sent soroll com d'una persona que 's despulla y que 's ficava en son llit y ell no digué res. Y cada nit era la mateixa cosa. Mes ell comensá d'entristirse y tan trist va posarse, que la ma negra que 'l servia, li digué qu'era lo que li donava pena, si era que li mancava alguna cosa.
Y diu ell: — Res me manca com no sian novas dels meus pares.
Y responli la ma: — No 'n tingues d'aixó cap quimera puig estant ben bons y son felissos.
Mes ell tenia moltas ganas de sapigué qui era que ab ell dormia y encara estava mes trist y diu un dia.
— Ay Deu, si fos á casa meva jo veuria á los meus pares.
Y diu la ma negra: — Jo be t'hi deixaria anar com
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/78
Aquesta pàgina ha estat revisada.
