conegué que no hi havia remey y que era inutil tota
oposició y doná á lo traginer la seva filla.
Y va esser un bon princep y despres un bon rey molt estimat de tota la terra. Y un dia que 's passejava ne vejé uns traginers ab los quins anava lo qui li havia guanyada la aposta y desseguida lo maná compareixe á la sua presencia. Cosa la qual posá en tota temor á lo traginer, mes tingué que obehirne. Lo rey quan lo tingué davant li digué si 'l coneixia y com lo traginer li digués que no, li esplicá com era l'altre traginer company seu que anava á missa los diumenges y festas de guardar y que d'aixó li venia lo esser rey de tota aquella terra.
A la platja de Tarragona hi vivia un pescador de tans pochs cabals, que no tenia res pera mantenir á la seva familia, que era prou dolor de la seva ánima. Mes un dia se'n va anar á la bora de la mar y despres de molta estona de pescarne, ne va traure un peix molt gros y de lluenta escata quin li va demanar per favor la vida. Y encara que'l pescador no hi venia gaire be, per fi va concedirli y 'l peix que li diu: — Torna á tirar la trema á la mar, y tindrás mes peix del que no voldrias, mes tens de prometrem de portarme demá al matí aquell que 't surti á rebre y jo 't prometo per ma part ferte mes rich que no pas home que en la terra sia.
