filla de la reyna. Esta en cap manera volia beure la
dita escuma d'asco que li feya, mes com de posarsen
una mica á la boca, de tan que n'era pregada, vejes
que li resurtis be, pus per sa boca n'eixí una serp molt grossa, se la begué tota y n'escupí las serps que en son cos tenia.
Y veus aquí que una volta guarida del seu mal, lo traginer volgué li complissen la promesa que li havian feta de donarli per esposa á la filla de la reyna com així ho havian promés á qualsevulla que curás á eixa de sa malaltía, mes los pares en cap manera volgueren complirho y per tréuresel del davant li digueren que anés á cercar la seva parentela, que volian coneixela.
Lo traginer se 'n aná y tot caminant, caminant, quan fou lluny ne vejé un home que posat á terra semblava com si escoltés alguna cosa. Ell que li preguntá que feya y 'l qu'escoltava li digué com desde allí sentia que en lo palau del rey deyan com lo havian enganyat fentlo anar á cercar la seva parentela y qu'era precís matarlo.
Lo traginer li digué si volia ser parent seu y convinguts sen anaren junts y ne trobaren un home que tapantse un forat de nas, ab l'altre, respiranthi, feya volar tot lo qu'era á dues lleguas. Lo traginer li pregá si volia esser parent seu y com hi vingués be, ne foren ja tres companys que tot caminant, caminant, ne trobaren un home que n'estava cohuent ab un ast tot un bou. Tots tres se n'hi rigueren y li preguntaren per qui era tanta vianda, á lo qual ne feu aquell de resposta qu'era tota per ell y encara n'hi havia poca, y en aixó comensá de menjar qu'en pochs moments no 'n deixá gens ni mica. Lo traginer ne fou agradat y li digué com
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/74
Aquesta pàgina ha estat revisada.