maná penjar á las duas donas y á la vella que be s'ho
mereixian y fou felis per sempre mes ab la companyia
de sos fills y esposa. Foren tramesos missatjers al pare de la reyna, qui tornava á esser molt pobre, y lo qui en companyia de las altras duas fillas aná á viure á la cort de son gendre, sa vellesa passant aixis tranquila y sossegada.
Una vegada eran dos traginers de los quals un anava á missa los diumenges y festas de guardar, mentres que l'altre may hi anava, de lo que 'n pervenia que aquest arribés sempre al punt mes aviat que no pas l'altre y que se n'hi mofés á totas horas de la seva devoció y catxassa. Tan y tan ho feu que 'l que complia ab los manaments de la Iglesia confiat en la ajuda de Deu, li va fer una aposta de que per mes qu' oís missa arribaria primer qu'ell á la posada, baix pena de entregarli, si perdés, matxos y carga. La aposta fou aceptada y veus aqui que la missa fou de prou estona pera que, qui la oia arribés mitja hora mes tart al punt que l'altre. Aixís es, que esclau de la paraula, no tingué mes remey que donarli tot lo seu cabal y propi.
Sens una malla á la butxaca ni saber de que viure n'emprengué lo traginer camí, y camina que caminarás n'arribá á un bosch quan negre nit se feya, tan ferestech é isart, que n'hi esdevingué por y s'enfilá á dalt d'un arbre. Cabalment era la nit del dissapte y en-
