Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/70

— Al castell de irás y no hi veurás.
Lo noy empren camí y troba á lo sabi Salomó que li diu:
— Ahont vas noy?
Y diu lo noy: — Al castell de irás y no hi veurás á cercar un aucell que refili de tots los cants y tingui plomas de tots colors.
— Ves á lo castell ahont veurás aucells de tots colors y que cantan tota lley de cants; no n'agafis pas cap d'aquestos, sino un de molt lleig y arrupit que te las alas caigudas y aquell es lo que buscas.
En sent á mitja nit baixa lo pont del castell, lo noy entra á dins y veu uns aucells tan bonichs y de uns cants tan hermosos, que no s' recordá del consell del sabi Salomó y ne agafá un. De seguida tot lo castell va ressonarne y quan fou á la porta del castell quedá encantat.
Veus aquí que passan dias y 'l noy no venia; sa germana n'era tota plena d'ansia y per fí deslliberá d'anar á cercarlo. Y camina que caminarás troba lo sabi Salomó que era cego, mes que ab las petjadas conegué qui venia.
— Ahont vas, noya? que no tens por de perdret?
Y diu la noya: — No 'n tinch gota, perque cerco á lo meu germá.
Y diu lo sabi Salomó: — Ton germá no 'm volgué creure y es encantat al castell de irás y no hi veurás; pera desencantarlo, yeshi, espera la mitja nit que se t'obri la porta, entra á dins y ompla un got d'aigua de un sot que hi ha vora de aquella, molt térbola y bruta, frega los polsos á lo teu germá y lo veurás altra volta ab vida; llavoras agafeu l'aucell qu'ell