Lo patje se 'n aná y quan fou en un pont, ell que va
adormirse; lo diable desseguida posa en lo paper, que
la reyna havia parit un gos y una gossa, y despertantse lo patje va y entrega lo paper al rey.
— Gos ó no gos, gossa ó no gossa, digas á la reyna, que los crie bè.
Lo patje torna á marxar, mes quan es al pont s'adorm altre vegada y 'l diable li posa; que tirin noy y noya al moll.
Quan los del palau reberen la tal ordre tots se'n estranyaren, mes cumpliren y ficantne noy y noya cadescun dins un bagulet los tiraren dins la bassa del molí. Mes quan arribá 'l rey y sabé la nova cregué que havia estada la reyna y la maná emparedar viva al peu de la escala, sino un foradet que hi va deixar per ahont entrarli la vianda.
Mentres tant lo moliné s'havia trobat que l'aigua se li aturava á las molas, mirá á la bassa y com ne vejés dos bagulets tan bonichs, va obrirlos y ab tota sorpresa vejé lo noy y la noya, que vá criarsels com á fills propis. Fins que un dia renyint tots dos ab lo fill del moliné est va dirlos que no eran germans seus y noy y noya volgueren anar á corre mon per veure si trovarian als seus pares.
Aixís caminant trobaren un capellá que va demanar-los ahont anavan, y com ells li espliquessin, los hi va dir que si volian quedarse ab ell, á la sua mort los deixaria sa fortuna, á lo qual ells hi vingueren be per tal qui 'ls ho deya era un home de ciencia y ells eran massa petits per peregrinarne.
Al cap d'un quan temps morí lo capellá y veyentlos las donas del poble tan richs y guapos comensaren,
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/67
Aquesta pàgina ha estat revisada.