— Talla la ma esquerra á ta filla, que ab ella m'ha fet la senyal de la creu y tampoch so poguda endúrmela.
L'home ho feu, mes á la nit següent la noya avans d'obrir la porta fa lo senyal de la creu ab lo cap y no troba ningú al defora.
— Talla lo cap á ta filla, que ab ell m'ha fet la senyal de la Creu y no so poguda endúrmela.
Mes la noya no ho volgué y va anarsen de casa. Camina que caminarás va arribarne á una gruta ahont va recullirse y com era esmoyonada pensá com ho faria
per mantenirse, mes veus aquí que passaren los gossos
del rey, qui anava de cassa, y veyentla tan hermosa li portaren lo pa, que van donarlshi. L'endemá també
van portarli y aixis cada dia que no li faltava res, mes los gossos s'anaren amagrint que el rey no pogué menos de estranyarho; per aixó va manar que 'ls donguessen un pa ben gros á cada un d'ells, que no se'l poguessen endur tan corrents com feyan cada dia, y ell mateix en persona volgué seguirlos.
Veus aquí que quan vejé que's ficavan en una gruta y á dins d'ella á una noya tan hermosa, y la pobreta ab las mans llevadas, n'hagué grossa llástima y va endúrsela en lo seu palau, en lo quin, per la sua discresió y recato se feu tan ben voler la noya que lo príncep se n'agradá d'ella y va enmaridarshi.
Mes succehi que vingué una guerra y 'l princep ja rey tingué que anarhi. Y quan hi fou, n'infantá la
reyna un bell noy y una noya é incontinent feu dur al rey la nova per un dels seus patjes, á qui encomaná que no s'adormís pas per lo camí, pus sino lo diable li cambiaria lo paper que duya la nova.
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/66
Aquesta pàgina ha estat revisada.
