Altres, fan eixir á la noya de casa seva y guardar porchs fins que un dia veyent una gran festa en una casa per hont passava hi va ficarshi per veure si la necessitavan per alguna cosa y la van encarregar de la cuina. Y era que's casava la seva germana gran, y la noya ben prompte la conegué aixis com á son pare que anava per tot arreu pera que tot estés á lo seu punt y hora, y va arreglar lo dinar sense gota de sal; de modo que quan foren á taula ningú pogué menjar res de fat qu'era y lo pare tot enfadat cridá qui era que havia cuinat alló y comparegué la noya y va dir que com un dia hagués respost á lo seu pare que l'estimava com la sal, est tenint á n'aquesta per poca cosa, se 'n enujá tan d'ella que la tragué de casa, rahó per la qual desde llavoras may mes ne posá sal á la vianda. Y lo pare coneixent la sua falta y la rahó que tenia sa filla corregué á ella, l'abrassá y li demaná perdó de la sua culpa.
N'era una vegada una rateta molt bonica que se 'n estava en sa finestreta plena de floretas, mirant los qui passavan pe 'l carré, y per semblarne mes bonica s'havia lligat una cinteta blava á la seva qua.
Y veus aquí que 'n passá un gall y la vejé tan bonica que s'enamorá d'ella y li digué:
— Rateta, rateta, tu que n'ets tan boniqueta, ab
