Un rey de llunyas terras, un dia que passejava ab lo seu ministre ne trobá una gitana d'eixas que diuhen la bonaventura y volentse divertir una estona, la feu compareixe y maná que la digués á lo seu ministre; la gitana li prengué la ma dreta, la va examinar per tots indrets y seguint las ratllas mes marcadas, tot d'un plegat digué:
— Felis tu, oh ministre, que tindrás un fill que será rey d'aqueixas terras.
Lo rey ne fou tot sorprés, pagá á la gitana, y se 'n aná tot capficat y trist, tant que son ministre ho conegué y agafant temor deslliberá que si may algun fill tenia, no 'l deixaria veure á lo seu monarca.
Y veus aquí, que al cap d'algun temps s'esdevingué al ministre lo tenirne un fill, lo que feu amagar tot desseguida, mes no tant que no arribés á coneixensa del rey, lo qui lo maná agafar d'amagat del seu pare, ficar dins d'una caixeta ben tancada y tirarlo á un riu que per allí pasava, pera que se la endugués l'aigua.
Y la caixeta aná riu avall, riu avall fins á topar en la bassa d'un molí en la qual rentava roba la molinera; que així que vejé la caixa tota bonita, pensant que potser hi podria haver alguna riquesa amagada, va cridar á lo seu marit y tots junts la varen treure. No's
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/54
Aquesta pàgina ha estat revisada.
