porta vuitanta lleguas lluny, finidas las quals li ensenya un castell molt gran y hermós y li diu:
— Entra cap á dins, vesten al jardí ahont t'amagarás prop d'un estany, en lo quin ne baixará, primer una noya que's banyará en ell, tu no li diguessis pas res perque sino foras perdut, quan ella ne será fora ne baixará un' altra á qui tampoch li diguis res, fins que 'n baixará una tercera á la quina preguntarás per lo castell del Sol y ella t'ho dirá.
Lo Comte entra, se 'n va cap al jardi y en ell, prop l'estany te veu baixar una noya hermosissima que va banyarse en ell; lo Comte n'era admirat de la seva
bellesa. Per fi se 'n va anar y ne baixá una altre encara mes guapa y també va banyarse en la aigua clara; per fi ne baixá la tercera qu' era una joya d'hermosura y 'l Comte no sabia lo que li succehia, sobre tot quan
desfentse de las suas robas va ficarse á l'aigua y mostrá tota la sua gentilesa.
Lo Comte n'era maravellat que mes no podia y li
amagá la roba, així es que quan la noya volgué vestirse trobantse sense ella, mirá per tot arreu y com vejes lo Comte li digué que li tornés la roba que li havia presa.
Mes lo Comte li diu: — Vos la tornaré si 'm diheu quin es lo castell del Sol que cerco.
Y la noya li diu: — Donaume tan sols un mocador y vos ho diré.
Lo Comte que li dona, ella l'agafa, l'estent damunt l'aigua y ab lo sol y la llum s'hi enmiralla lo Castell ahont estavan y la nina dins l'estany com se banyava, pus que aquell era 'l castell del Sol que tan temps feya que cercava. Se 'n agradá de ella per tan
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/47
Aquesta pàgina ha estat revisada.
