Podeu contar quina estranyesa; lo pastor no savia lo que li pasava, torna á sonar y lo fluviol á fer la mateixa cantada, com que la gent ho comensá de saber y á enrahonarho, fins que arribá á oidos del rey, lo qui incontinent feu anar á lo seu davant lo pastor, que tan bon punt hi fou, quan lo fluviol se posá á sonar:
que me'n tocas y que 'm menas,
so colgat al riu d'arenas
per la flor del penical
per la cama del meu pare
Lo rey així que ho sent tot se'n maravella y per be ó mal, á la forsa, fa que son fill lo toqui y allavoras sona lo fluviol.
tú que 'm tocas y que 'm menas
so colgat al riu d'arenas
per la flor del penical
per la cama del meu pare
Lo qual sentit, preguntá lo rey al pastor, d'ahont havia treta aquella canya que tals cosas deya y com lo pastor li digués que ho havia fet de la vora del riu d'arenas, d'un canyar que poch temps avans no hi era, lo rey hi volgué anarhi, feu qu'arranquessin lo canyar y colgat dessota d'ell hi trobaren al fill petit qu'encara era viu. Lo pare n'hagué gran alegría al mateix temps que fort enuig envers son fill gran á qui maná
