Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/36

hi enfonsá al bell mitg del cor y allí la deixá morta.
Y ressoná desseguida tota la terra, y s'oiren crits horrorosos y rojas flamas isqueren de totas bandas y entre mitg de gran terratremol y polsaguera, s'enderrocá 'l castell, mentres espuntava en Orient atravessant boiras de grana y nacar, l'esplendorós sol de la ditxa.
Solsament los dos germans, que recobraren sa forma primitiva, n'isqueren per la voluntat de Deu, en be, de tantas runas y tan bont punt hagueren abrassat á son germá y vessat ab ell moltas llágrimas, deixaren aquell lloch, pera dirigirse al palau ahont los reys y princesa n'eran.
Y veus aquí que quan hi foren, fou tal l'estranyesa de las gens al veure tres y un sol príncep com que ningú savia lo que li passava y ho tingueren per encantament y follia dubtant si eran tres personas ab un sol príncep ó si era un príncep ab tres personas, tan que ho corregueren á dir als pares. Los quals isqueren desseguida y si sorpresos eran los habitans mes ells ho restaren, que tan creyan com dubtavan lo que era á sa vista. Tot eran preguntas y sorpresas, fins que 'l germá gran, ab breus paraulas, los hi feu narració de tot lo que succehit los hi havia y torná á esser reconegut per príncep, y hagueren tots gran alegría y enviaren á cercar al pescador, mort ja quasi de dol y de tristesa y 'n feren grans saraus y festas que tot se'n entrava, fentli despres una habitació en el mateix palau pera que allí acabés los anys de la sua vida. Los dos altres germans se casaren ab dos gentils princesas y 'l príncep y la princesa succehint en lo regne á los pares, foren reys per sort de sos subdits, portant tota mena de felicitats al seu reyalme y terra.