A lo qual ella ab veu encisadora, va dirli que be ho faria, si certa fos de que remey sa dissort n'hagués, mes que n'era eixa tan grossa, que de tot punt en vá fora lo contarho. Y pregá 'l jove, y ella pus que ab cor se li demanava, aixis va contar y dirli:
— Que era, que vivia en aquell bosch una fera descomunal y estranya, com ja may altre n'hi hagués en la terra, la qual tenia tan espantats á los habitadors d'aquell reyalme, com que per gracia havian concertat ab ella, si 'ls deixava en pau sos cabals y vidas, de donarli cada dia una de las mes principals donsellas; y que en aquell per sort li havia tocada á n'ella, que era del rey la filla; y que pus aixi era y ja remey no tenia, volgués lliurarse ell, de mort tan desastrosa.
Mes lo jovencel era esforsat de pit y cavaller com pertoca, y per sa espasa feu sagrament allí mateix de tal perill lliurarla ó de morir en la demanda. Cosa qu'ella li regraciá mes ab greu va escoltarho, per be que li volia.
Y ab aixó n'esdevingué la mitja nit, en la quina foren aixordats los espays per una esgarrifosa veu y de dins d'una cova n'isqué un dragó de forma estranya, com que son cap era de lleó y de serpent sa qua, ab vint dits á sas quatre potas y en la esquena alas y tan horrible que sols de mirarlo dava basarda. Lo jove lo vegé venir ab front serena y en la ma la espasa, y aixis que lo tingué quasi á frech de roba, s'hi abrahoná y fou eixida sanch de la fera y los dos restaren en terra entre mitg de xiulets horribles y d'una gran polsaguera que tot ho amplenava. Mes lo jove era coratjós y portava la fe en son cor y per aixó girant sos ulls al cel y clamant á la Verge María, grans cops á la
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/31
Aquesta pàgina ha estat revisada.
