Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/112

Aquesta pàgina ha estat revisada.

á la qual també hi tingué d'anarhi, y quan hi fou n'hagué la esposa una noya, gentil y bella com un sol, la qual á cada ma tenia una rosa. Y los germans d'envejosos la tiraren riu avall dins una caixeta blanca y á la mare van tancarne dins un castell pregon y fosch que may s'hi veya, escriguent al seu germá que la sua esposa era deslliurada d'una infanta, mes ab desgracia tal, que havian mort princesa y noya.
Y anant riu avall la caixa, fou recullida per lo mateix jardiner que 'n criava á los dos noys, y's criá á la noya, fins que un dia, essent vell y vejentse que la mort ja l'assolia, los cridá á tots tres y va dirlshi, que no eran pas fills d'ell com se pensavan, sino que los havia recullit del riu, que anavan aigua avall dins una caixeta, sens que'ls pogués dir qui eran los seus pares.
Y morí l'home y tots tres resolgueren anarsen pe'l mon á cercarlos y camina que caminarás, ne trobaren una vella la quina 'ls hi va preguntar ahont anavan, y ells que li digueren, y 'ls va respondre que seguissin aquell camí que duyan, al cap de vall del qual trobarian una salvatjosa selva y en lo mitj d'ella un arbre tot carregat de taronjas, que agafessin la del bell cim y en ella trobarian un aucellet que 'ls hi diria qui eran los seus pares.
Y ne foren ben contents y regraciaren á la velleta pe'l bon consell que'ls dava y camina que caminarás fins que arribaren á n'el bosch, á la entrada del quin pera reposarne s'hi guarniren una cova. Y ja reposats un bon xich, digué l'un dels noys, que se'n volia entrar á cercarne la taronja, mes lo bosch feya tanta basarda, que la germaneta li demaná, com ho faria pera saber si li anava be la arndada ó si per cas moria en ella. Y li doná