Y veus aquí que en aquella soletat pasejantse la noya un dia per los jardins, ne va veure que l'aigua d'un riuet que per allí passava, en lloch de serne hermosa y clara com sempre, n'era tota térbola y bruta. Ella se'n estranyá tota y cridant á lo Trist est va dirli, qu'era perque n'estava malalt lo seu pare. La noya li pregá que la deixés anarlo a veure mes lo Trist per por de que no tornaria no volia donarli llicencia, fins que per fi á los seus prechs y llágrimas va accedirhi, posantli per condició que aixís que sentis la campaneta de la seva cambra ne tornés desseguida.
Lo pare n'estava malalt, mes quan vejé á la noya fou tan gran sa alegría que s'aná apariant, apariant en gran manera y torná lo goig en la casa, mes un dia va sentirse la campaneta assenyalada y la noya ab prou dolor de son pare y germanas va tornarsen cap á lo palau ahont vivia.
Mes al cap d'un quant temps passejantse la noya per lo mateix jardí, va veure que 'ls aucells n'eran tot tristos y cap d'ells cantava, va cridarne á lo Trist y est va dirli que lo seu pare n'era malalt altre vegada; li demaná ella permís per anarhi y li fou concedit ab tal que tornés aixís que sentís la campaneta. Lo pare n'estava malalt, va aná guarintse poch á poch y quant ho fou, va sentirse la campaneta y la noya no tingué mes remey, ab prou condol de casa seva qu'entornarsen al palau ahont vivia.
Y quan hi fou, un dia tot passejantse va veure que tots los arbres tenian la fulla seca y morta, va preguntar al Trist perque aixó succehia essent primavera y 'l Trist va dirli qu'era que 'l seu pare estava malalt altre volta de grossa malaltia. La noya va demanarli
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/109
Aquesta pàgina ha estat revisada.