que podrian eixirne per un forat molt lluny que's veya, com lo cos d'una agulla de tan petit que n'era. Y se n'hi van anar, y detrás d'ells una munió de gent de la que en lo palau havia sigut encantada y despres de caminar molt n'isqueren á la terra clara, prenent cadescú lo camí que millor li convenia.
Y 'l noy se'n aná en vers á casa seva, en la quina fou arribat quan ne feyan unas grans festas per la boda del seu germá gran ab la princesa. Y ell n'era tot sorprés y reptá á los seus germans y pares, y se'n mové gros albalot y disputas, fins que'l pare las paivagá dihent que pus se tractava de qui havia de casarse ab aquella, fos ella mateixa qui escullís, servant tots la sua sentencia, com ho prometeren, y la princesa llavoras, per tal qu'era agrahida, escullí per espós á qui del encantament la havia treta, y's casá ab ell, ab lo qual ne fou princep, que be s'ho mereixia.
Un home viudo s'havia casat ab una dona viuda també, la qual com aquell tenia una filla de son primer matrimoni. Era la noya del home un tresor d'hermosura y gentilesa, sent així que l'altra era lletja y dolenta y tan com lletja superbiosa, mes la mare se la estimava molt y tenia aburrida á sa fillastra que ni en pintura la podia veure, de manera que li encomenava sempre las pitjors feynas de la casa de la qual l'hau
