Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/65

6 Emperó tenint un fill á qui molt estimava, los enviá finalment també est, dihent: Respectarán á mon fill.
7 Emperó aquells pagesos digueren entre sí: Aquest es l'hereu, veniu, matemlo, y será nostra la heretat.
8 Y agarrantlo, lo mataren, yl tiraren fora de la vinya.
9 ¿Que fará donchs l'amo de la vinya? vindrá y destruirá als pagesos, y donará la vinya á altres.
10 ¿Ni haveu llegit aquesta escriptura? La pedra que despreciaren los que edificavan, aqueixa mateixa fou feta cap de cantonada.
11 Per lo Senyor ha estat fet aixó, y es cosa maravellosa á nostres ulls.
12 Y ells maquinavan com péndrerlo; emperó temeren al poble, perqué conexian que contra ells havía dit aquesta parábola. Y deixantlo sen anaren.
13 Y li enviaren alguns dels Fariséus y dels Herodians, peraqué lo sorprenguessen en alguna paraula.
14 Quant ells arribaren, li diuhen: Mestre, sabem que sou home verídich, y que no teniu respectes humans; puix no mirau als homes per l'apariencia, sinó que ensenyau lo camí de Deu en veritat: ¿Es lícit donar tribut al César, ó no?
15 ¿Li donarém, ó no li donarém? Ell comprenent la malicia d'ells, los digué: ¿Perquém tentau? Portaume aquí un diner peraquéu veja.
16 Y ells l'hi portaren. Yls digué: ¿De qui es esta efigie é inscripció? Del César, respongueren:
17 Y responent Jesús, los digué: Donau donchs al César lo ques del César, y á Deu lo ques de Deu. Y se maravellaren d'ell.
18 Y vingueren á ell los Saducéus, que negan la resurrecció, y li preguntavan, dihent:
19 Mestre, Moysés nos deixá escrit, que si morís lo germá de algú, y deixás muller, y no tingués fills, que prenga son germá la dona d'aquell, y que alsia descendencia á son germá.
20 Puix eran set germans, yl major prengué muller, y morí sens deixar descendencia.
21 Y lo segon la prengué, y morí, y tampoch deixá descendencia. Y de la mateixa manera lo tercer.
22 Y axí mateix la prengueren los set, y no deixaren descendencia. Y l'última de tots morí la muller.
23 ¿Al temps donchs de la resurrecció, quant ressuscitian, de qual d'ells será muller? perqué tots set la tingueren per muller.
24 Y responent Jesús, los digué: ¿No veheu que anau errats, perqué no compreneu las Escripturas, nil poder de Deu?
25 Puix quant ressuscitarán d'entrels morts, nis casarán, ni serán donats en matrimoni, sino que serán com los angels en lo cel.
26 Y en quant als morts que han de ressuscitar, ¿no haveu llegit en lo llibre de Moysés, com Deu li va parlar en lo esberser, dihent: Jo so'l Deu d'Abraham, yl Deu d'Isaac, yl Deu de Jacob?
27 No's Deu de morts, sino de vius. Y axí vosaltres anau molt errats.
28 Y se li acercá un dels Escribas quels havía ohit disputar, y vehent quels havía respost be, li preguntá: ¿Quin era lo primer de tots los manaments?
29 Y Jesús li respongué: Lo primer manament de tots es: Ou, Israel, lo Senyor ton Deu un sol Deu es: