Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/48

Aquesta pàgina ha estat revisada.

paratges deserts, y acudían á ell de totas parts.

CAP. II.

Cura Jesús á un paralítich en proba de sa potestat de perdonar pecats. Crida al Apostolat á Matheu cobrador de tributs, y reprimeix ab sa doctrina l'orgull é hipocresía dels Fariséus.
1 Al cap d'alguns dias torná á entrar en Cafarnaum.
2 Y corregué la veu que estava en una casa, y acudí tal multitut de gent que no hi cabía, ni en la porta: yls predicava la paraula.
3 Y vingueren á ell, portantli un paralítich, quel duyan entre quatre.
4 Y com no poguessen presentarli al devant per causa del tropell de gent, descubriren lo teulat de la casa en que estava, y haventhi fet un forat, baixaren lo llit en que jeya lo paralítich.
5 Y quant Jesús vegé la fe d'ells, digué al paralítich: Fill, tos pecats te son perdonats.
6 Y estavan allí sentats alguns dels Escribas, pensant en son interior,
7 ¿Com aquest home parla axí? Blasfema. ¿Qui pot perdonar pecats sinó Deu solament?
8 Jesús, coneixent al instant en son esperit que pensavan d'aqueixa manera, los diu: ¿Perqué pensau axí dintre de vostres cors?
9 ¿Ques mes fácil, dir al paralítich: Perdonats te son tos pecats, ó dirli: Alsat, pren ton llit y camina?
10 Peraqué donchs sapiau quel Fill del home té potestat en la terra de perdonar pecats, (diu al paralítich,)
11 A tu t'ho dich: Alsat, pren ton llit, y vésten á ta casa.
12 Y al instant s'alsá, y prenent son llit sen aná á vista de tothom, de manera que tots se maravellaren y glorificaren á Deu, dihent: May vegerem semblant cosa.
13 Isqué altra vegada envers lo mar, y venía á ell tota la gent, yls ensenyava.
14 Y al passar vegé á Leví fill d'Alfeu, que estaba sentat al banch dels tributs, y li digué: Segueixme. Y alsantse lo seguí.
15 Y succehí que estant sentat á taula en casa d'est, molts Publicans y pecadors estavan també á taula ab Jesús y sos deixebles, perqué hi havía molts quel seguían.
16 Y al veurer los Escribas yls Fariséus que menjava ab los Publicans y pecadors, deyan á sos deixebles: ¿Perqué vostre Mestre menja y beu ab los Publicans y ab los pecadors?
17 Quant Jesús oygué aixó, los digué: Los que están bons no necessitan de Metge, sinó los que están malalts; puix no he vingut á cridar justos, sinó pecadors per'arrepentiment.
18 Yls deixebles de Joan y dels Fariséus que solian dejunar, venen á ell, y li diuhen: ¿Perquéls deixebles de Joan yls dels Fariséus dejunan, y vostres deixebles no dejunan?
19 Y Jesús los digué: ¿Per ventura los fills de las bodas poden dejunar mentras que está ab ells l'Espós? Mentras que tenen ab ells l'Espós, no poden dejunar.
20 Emperó vindrán dias en que l'Espós los será llevat, y llavors dejunarán en aquells dias.
21 Ningú posa en un vestit vell un pedás de panyo nou: d'altra manera lo pedás nou sen porta'l vell, ys fa mes gran l'esquins.
22 Y ningú posa vi novell en bots vells: d'altra manera'l vi reventará'ls bots, ys vessará, ys farán mal-