aixó, peraqué quant aparega tingam confiansa y no siam confundits devant d'ell en son adveniment.
29 Si sabeu que ell es just, sabeu també que tot aquell que fa justicia es nat d'ell.
Del amor de Deu envers nosaltres. Encarrega de nou la caritat fraternal, y conclou exortant á l'observancia dels manaments de Deu.
1 Considerau quina caritat nos ha donat lo Pare volent que tingam lo nom de fills de Deu, y ho siam. Per aixó lo mon nous coneix, perqué nol coneix á ell.
2 Caríssims, ara som fills de Deu, y no apareix encara lo que havem de ser. Mes sabem que quant ell apareixerá serám semblants á ell, per quant nosaltres lo veurém axí com ell es.
3 Y tot aquell que té aquesta esperansa en ell, se purifica á sí mateix axí com ell es pur.
4 Tot aquell que fa pecat traspassa la lley, perqué lo pecat es transgressió de la lley.
5 Y sabeu que ell aparegué pera tráurer nostres pecats; y no hi ha pecat en ell.
6 Tot aquell que permaneix en ell no peca, y tot lo qui peca nol ha vist ni conegut.
7 Fillets, nous enganyia ningú. Lo qui fa justicia es just, axí com ell també es just.
8 Lo qui comet pecat es del diable, perquél diable desdel principi pecá. Per aixó aparegué lo Fill de Deu pera destruir las obras del diable.
9 Tot aquell ques nat de Deu no fa pecat, perqué la llavor de Deu habita en ell y no pot pecar, perqué es nat de Deu.
10 En aixó son coneguts los fills del diable. Tot aquell que no practica la justicia no es de Deu, nil que no ama á son germá:
11 Perqué aquesta es la doctrina que haveu ohit desdel principi, queus ameu los uns als altres.
12 No axí com Cain, que era del maligne, y matá á son germá. ¿Y peraquél matá? Perqué sas obras eran malas, y las de son germá bonas.
13 No estranyeu, germans, sius aborreix lo mon.
14 Nosaltres coneixem que havem passat de mort á vida en que amam als germans. Lo qui no ama á son germá está en la mort.
15 Qualsevol que aborreix á son germá es homicida. Y sabeu que ningun homicida té vida eterna que permanesca en ell mateix.
16 En aixó coneixem la caritat de Deu, en que posá ell sa vida per nosaltres; y nosaltres debem posar nostra vida per los germans.
17 Lo qui tinga riquesas d'aquest mon, y vegia á son germá que té necessitat, y li tanca sas entranyas de compassió, ¿com habita la caritat de Deu en ell?
18 Fillets meus, no amem de paraula ni de llengua, sinó de obra y de veritat.
19 En aixó coneixem que som de la veritat, y axí alentarém nostres cors devant de Deu.
20 Perqué si nostre cor nos repren, Deu es major que nostre cor, y sab totas las cosas.
21 Caríssims, si nostre cor nous repren, llavors tenim confiansa envers Deu:
22 Y quant li demanem rebrém d'ell, perqué guardam sos manaments, y fem las cosas que son agradables á sa vista.
23 Y aquest es son manament:
