Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/315

Aquesta pàgina ha estat revisada.
313
2 PERE, III.

diluvi sobre un mon d'impíos;
6 Y condemná á ruina las ciutats de Sodoma y Gomorra, reduhintlas á cendras, posantlas per escarment dels que visquéren en impietat;
7 Y llibertá al just Lot, afligit dels ultratges, y de la conversació impúdica d'aquells malvats;
8 Puix aqueix home just habitant entrells, de vista y oidos atormentava cada dia sa ánima justa ab las obras detestables d'ells.
9 Lo Senyor sab com llibertar de temptació als justos, y reservar los malvats peraqué sian atormentats en lo dia del judici:
10 Y majorment aquells que seguint la carn caminan en desitgs impurs, y desprecian la potestat, son atrevits, presumptuosos, y no temen parlar mal de las autoritats superiors.
11 Mentras quels ángels, que son majors en fortalesa y en virtut, no pronuncian contra aquells acusació devant del Senyor.
12 Mes aquestos, com bestias sens rahó, naturalment fets pera ser presa y pera perdició, blasfemant de las cosas que no entenen, pereixerán totalment en sa corrupció;
13 Y rebrán la recompensa de l'iniquitat, ells que reputan per un plaher las delicias del dia; que son contaminacions y vituperis, recreantse en sos errors mentras están en convits ab vosaltres;
14 Tenint los ulls plens d'adulteri y de pecat incessant; atrahent ab alhagos las ánimas inconstants, y tenint un cor exercitat en avaricia, com fills de maledicció:
15 Los quals deixant lo camí dret s'extraviaren, seguint lo camí de Balaam de Bosor, que amá lo premi de l'iniquitat.
16 Emperó fou représ per sa iniquitat: una somera muda, en la que cavalgava parlant veu d'home, refrená la locura del profeta.
17 Aquestas son fonts sens aygua, núvols agitats de torbellins, pera'ls quals está reservada l'obscuritat de las tenebras perpetuament.
18 Perqué parlant paraulas entumidas de vanitat, atrauhen per los desitgs impurs de la carn á aquells que poch antes havían fugit dels que viuhen en error.
19 Prometentlos llibertat, quant ells mateixos son esclaus de la corrupció; perqué tot aquells que fou vensut queda esclau del que vencé.
20 Y si després d'haverse apartat de las contaminacions del mon per medi del coneixement de Jesu-Christ Senyor y Salvador nostre, enredats en ellas son vensuts; lo derrer fou fet pera ells pitjor quel primer.
21 Per lo qual millor los haria estat no haver conegut lo camí de la justicia, que no després del coneixement girar espatllas al sant manament quels fou donat.
22 Puix los ha succehit alló que diu lo refrá verdader: Lo ca sen torná á lo que havía vomitat, y la porca rentada á revolcarse en lo fanch.

CAP. III.

Los amonesta de nou yls fortifica contra los falsos doctors. Parla de la segona vinguda del Senyor, y encarrega quel esperian previnguts. Alaba los escrits de Sant Pau, los quals eran adulterats per molts ignorants.
1 Aquesta es, caríssims, la segona carta queus escrich, procurant en las dos avivar vostre ánimo sensill ab amonestacions;
2 Peraqué tingau presents las paraulas dels sants Profetas de quius parlí, yls manaments queus fóren donats per los Apóstols del Senyor