las montanyas, y per las covas, y per las cavernas de la terra.
39 Y tots aquestos probats per lo testimoni de la fe, no reberen la promesa.
40 Havent Deu disposat alguna cosa millor pera nosatres, á fi de que ells sens nosaltres no fossen perfeccionats.
Los exorta ab l'exemple de Jesu-Christ á sufrir ab fortalesa las afliccions y á ser obedients á la lley del Senyor.
1 Y per aixó tenint posat també sobre nosaltres un núbol tant gran de testimonis, descarregantnos de tot pes y del pecat quens té rodejats, correm ab paciencia la carrera quens está proposada.
2 Mirant á Jesús, autor y consumador de la fe, lo qual per lo goitg que li fou proposat sufrí creu, menyspreant la deshonra, y está sentat á la dreta del trono de Deu.
3 Considerau donchs atentament á aquell que sufrí tal contradicció dels pecadors contra sa persona, peraqué nons fatigueu, desmayant en vostres ánimos.
4 Puix encara no haveu resistit fins á la sanch, peleant contral pecat.
5 Y estau olvidats d'aquella consolació que parla ab vosaltres com á fills, dihent: Fill meu, no desprecihis la correcció del Senyor, ni desmahis quant te reprenga.
6 Perqué lo Senyor castiga al que ama, y assota al que reb per fill.
7 Perseverau en la correcció, Deu s'ofereix á vosaltres com á fills: ¿perqué quin es lo fill á qui no castiga lo pare?
8 Emperó si estau fora de correcció, de la qual tots han estat participants; llavors vosaltres sou bastarts, y no fills.
9 Ademés d'aixó, si tinguerem á nostres pares carnals quens corretgiren, yls mirabam ab respecte, ¿no obehirém molt mes al Pare dels esperits, y viurém?
10 Y aquells, á la veritat, per pochs dias nos corretgían á son plaher; emperó aquest per nostre profit, á fi de que pugam ser participants de sa santedat.
11 Y ninguna correcció al present apar ser de goitg, sinó de tristesa; emperó després donará fruyt molt apacible de justicia als que per ella han estat exercitats.
12 Per lo qual alsau vostras mans caygudas, y los genolls enflaquits;
13 Y donau passos drets ab vostres peus, á fi de que lo qui es coix nos desvihi, ans be sia curat.
14 Seguiu la pau ab tots y la santedat, sens la qual ningú veurá á Deu.
15 Mirant atentament á que ningú cayga de la gracia de Deu; no sia que brotia alguna arrel d'amargura, vos incomodia, y per ella sian molts contaminats;
16 A fi de que no hi haja ningun fornicari ó profá com Esaú, lo qual per un bossí vengué sa primogenitura.
17 Sapiau donchs que desitjant ell després heretar la benedicció, fou despreciat; perqué no encontrá lloch d'arrepentiment, encaraqué ell ho solicitá ab llágrimas.
18 Perqué vosaltres nous haveu acercat encara á la montanya palpable, y al foch encés, y al torbellí, y á la obscuritat, y tempestat,
19 Y al so de la trompeta, y á la veu de las paraulas, las quals, los que las oygueren, suplicaren que no sels parlá mes.
20 Perqué no podían sufrir lo que sels intimava: Que si una bestia toca
