32 Y feu memoria dels primers dias en que després que foreu illuminats sufrireu gran combat de afliccions,
33 Per una part ab oprobis y tribulacions servireu d'expectacle, y per altra fóreu fets companys dels ques trobavan en lo mateix estat.
34 Perqué vosaltres tinguereu compassió dels que estavan entre cadenas, y sufrireu ab alegría la rapinya de vostres bens, coneixent que teniu patrimoni mes excellent y durader en lo cel.
35 No mallogreu donchs vostra confiansa, la qual té un gran gallardó.
36 Perqué á vosaltres vos es necessaria la paciencia, á fi de que fent la voluntat de Deu alcanseu la promesa.
37 Perqué encara un poquet de temps, yl que ha de venir, vindrá y no tardará.
38 Yl just viu per la fe: emperó si s'aparta m'ánima, nos complaurá en ell.
39 Mes nosaltres no som d'aquells ques apartan pera perdició, sinó dels que tenen fe pera salvació de l'ánima.
Descriu la forsa maravillosa de la fe per una inducció dels Pares antichs que fóren mes senyalats en ella.
1 Es donchs la fe la substancia de las cosas que s'esperan, evidencia de las que nos veuhen.
2 Perqué per ella alcansaren testimoni los antichs.
3 Per la fe comprenem que fóren formats los sigles per la paraula de Deu; peraqué de las cosas invisibles fossen fetas las visibles.
4 Per la fe oferí Abel á Deu un sacrifici mes excellent que Cain, per la que alcansá testimoni de que era just, donant Deu testimoni de sos dons; y per ella essent ja mort, encara parla.
5 Per la fe fou trasladat Enoch, peraqué no vegés la mort, y no fou trobat, perqué Deu l'havía trasladat; puix abans de la traslació tingué testimoni d'haver agradat á Deu.
6 Y axí sens fe es impossible agradar á Deu. Perqué lo qui s'acerca á Deu, es precís que crega que hi ha Deu, y que es remunerador dels quel cercan.
7 Per la fe Noé, després d'estar avisat de las cosas que encara no eran vistas, tement, aparellá un'arca pera salvament de sa casa; per la qual condemná al mon, y fou instituit hereu de la justicia que es per fe.
8 Per la fe, quant Abraham fou cridat per anar á un lloch que ell després havía de rébrer en herencia, obehí y partí sens saber ahont anava.
9 Per la fe habitá en la terra de promissió, com en una terra extranya, habitant en barracas ab Isaach y Jacob, cohereus de la mateixa promesa;
10 Perqué esperava la ciutat que té funament, l'arquitecte y fundador de la qual es Deu.
11 Per la fe també la mateixa Sara, que era estéril, rebé virtut pera concebir, per mes que era fora del temps de la edat; perqué cregué que era fiel aquell que havía promés.
12 Per lo qual de un sol (y casi com mort) isqué una multitut tant numerosa com las estrellas del cel, y com las arenas innumerables de la bora del mar.
13 En fe moriren tots aquestos sens haver rebut las promesas; emperó mirantlas de lluny, y saludant-
