Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/27

8 Per lo tant si ta ma ó ton peu te escandalisan, tállal y llánsal fora de tu; puix mes te val entrar en la vida manco ó coix, que tenint duas mans ó dos peus ser llansat al foch etern.
9 Y si ton ull t'escandalisa, tráutel, y llánsal fora de tu; perqué mes te val entrar en la vida ab un sol ull, que tenir dos ulls y ser llansat al foch del infern.
10 Cuydado que no menyspreheu á un d'aquestos infants; perqué jous dich, que sos ángels en lo cel veuhen sempre la cara de mon Pare que está en lo cel.
11 Puix lo Fill del home ha vinguat á salvar lo que estava perdut.
12 Queus apar, ¿si un home tingués cent ovellas, y s'esgarriás una, no deixará las noranta nou en la montanya, y anirá en busca de la que s'esgarriá?
13 Y si li esdevingués lo trobarla, vos dich en veritat, ques complaurá mes ab ella que ab las noranta nou que no s'esgarriaren.
14 Axí que no es la voluntat de vostre Pare que está en lo cel, ques perdia un de aquestos petits.
15 Per lo tant, si ton germá pecás contra de tu, ves y corretgeixlo entre tu y ell solament; y sit escoltás haurás guanyat á ton germá.
16 Y si not escoltás, pren encara una ó duas personas, peraqué per boca de dos ó tres testimonis constia tota paraula.
17 Y si nols escoltás, dígasho á la Iglesia. Y si no oygués á la Iglesia, tenlo per un Gentil y un Publicá.
18 En veritat vos dich, que tot quant lligueu sobre la terra, lligat será també en lo cel; y tot quant deslligaréu sobre la terra, deslligat será també en lo cel.
19 Altra vegada vos dich, que si dos de vosaltres se convinguessen sobre la terra per demanar alguna cosa, sia la ques vulla, sels será otorgada per mon Pare que está en lo cel.
20 Puix allá ahont se troban congregats dos ó tres en mon nom, allí estich jo en mitg d'ells.
21 Llavors Pere acercantse á ell digué: Senyor, quantas vegadas pecant mon germá contra de mi lo tinch de perdonar? ¿fins á set vegadas?
22 Jesús li digué: Not dich fins á set, sinó fins á setanta vegadas set.
23 Per aixó lo regne del cel es semblant á un rey que volgué pendrer comptes á sos criats.
24 Y havent comensat á pendrels, se li presentá un que li debía deu mil talents.
25 Y com no tingués d'ahont pagar, maná son amo que fos vengut, ell, sa muller, sos fills y tot quant tenia, y que pagás.
26 Llavors lo criat llansantse á sos peus li suplicava, dihent: Senyor, teniu paciencia que tot vos ho pagaré.
27 Y compadescut l'amo de aquell criat, lo deixá llibre, y li perdoná lo deute.
28 Emperó luego que aquell criat isqué fora, encontrá á un de sos companys criats que li debía cent diners, y agarrantlo pel coll l'ofegava, dihent: Págam lo quem deus.
29 Y llansantse á sos peus son company, li suplicava, dihent: Té un poch de paciencia, y jot ho pagaré tot.
30 Emperó ell no ho volgué sinó que marxá, y'l feu posar en la presó fins que pagás lo deute.
31 Y vehent los altres criats companys seus lo que passava, se contristaren en extrem, y foren á contar á son amo lo que havía passat.