Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/26

Aquesta pàgina ha estat revisada.

tament vindrá Elías, y restablirá totas las cosas.
12 Emperó jous dich, que Elías ja vingué, y nol conegueren, ans be feren d'ell lo quels plagué: així també farán ells patir al Fill del home.
13 A las horas comprengueren los deixebles quels havía parlat de Joan Baptista.
14 Y quant arribá al lloch ahont era la multitut, se li acercá un home, y posat de genolls en terra devant d'ell, li digué: Senyor, apiadaus de mon fill ques llunatich, y pateix cruelment; puix moltas vegadas cau en lo foch, y sovint en l'aygua.
15 Yl he portat á vostres deixebles, y nol han pogut curar.
16 Y responent Jesús digué: ¡O rassa incrédula y perversa! ¿Fins á quant estaré ab vosaltres? ¿fins á quant vos sufriré? Portaumel aquí.
17 Y Jesús reprengué al dimoni, y exí aquest del jove, lo qual quedá curat desde aquell punt.
18 Llavors los deixebles parlaren apart ab Jesús, y li digueren: ¿Com es que nosaltres nol poguerem llansar?
19 Jesús los digué: Per causa de vostra incredulitat. Puix jous dich en veritat, que si teníu fe com un gra de mostassa, diréu á esta montanya: Trasládat d'aquí allí, ys trasladará; y res vos será impossible.
20 Emperó aquesta casta de dimonis nos llansa sinó per medi de la oració y del dejuni.
21 Y estant ells en Galiléa, los digué Jesús: Lo Fill del home ha de ser entregat en mans dels homes.
22 Yl matarán, y ressuscitará al tercer dia. Y ells se contristaren en gran manera.
23 Y havent arribat á Cafarnaum, s'acercaren á Pere los que cobravan lo tribut de las dos dracmas, y li digueren: ¡Que! ¿Vostre mestre no paga lo tribut?
24 Sí, respongué. Y havent entrat en la casa, Jesús li parlá primer dihent: ¿Quet apar Simó? Los reys de la terra, ¿de qui cobran tribut ó cens? ¿De sos fills, ó dels estranys?
25 Dels estranys, respongué Pere. Jesús li digué: Luego los fills son franchs.

26 Apesar d'aixó, perqué nols escandalisem, ves al mar, tira l'am, y pren lo primer peix que isca; y obrintli la boca trobarás una moneda de cuatre dracmas, prenla y dónalsela pera mi y pera tu.

CAP. XVIII.

Doctrina de Jesús sobre l'humilitat, sobre lo pecat d'escándol y sobre la correcció fraterna. Parábola del bon Pastor. Sobre la potestat de perdonar pecats. Compassió dels pecadors y perdó dels enemichs. Parábola dels deu mil talents.
1 En aquella hora s'acercaren los deixebles á Jesús dihentli: ¿Quí es lo major en lo regne del cel?
2 Y Jesús cridant un infant lo colocá en mitg d'ells,
3 Y digué: En veritat vos dich, que si nous convertiu y feu com los infants, no entraréu en lo regne del cel.
4 Quiscun donchs ques humilihi com aquest infant, eix será lo major en lo regne del cel.
5 Y qui rebia á un tal infant en mon nom, á mim reb.
6 Y qualsevol que escandalisia á un de aquestos infants que creuhen en mi, mes li valdría que li penjassen una roda de molí al coll, y s'anegás en lo profundo del mar.
7 ¡Ay del mon per causa dels escándols! Puix es precís que vingan escandols: emperó ¡ay del home, per qui ve l'escandol!