9 Mes nosaltres tinguerem en nosaltres mateixos la sentencia de mort, peraqué no confiassem en nosaltres, sinó en Deu que ressuscita los morts:
10 Lo qual nos ha llibertat y lliberta de tant gran perill de mort, en qui esperam que encara nos deslliurará:
11 Ajudantnos vosaltres també en vostras oracions, peraqué per lo do que sens ha concedit per medi de moltas personas, sian donadas gracias per molts á favor de nosaltres.
12 Perqué nostra gloria es aquesta: lo testimoni de nostra conciencia, que en simplicitat de cor y en santa sinceritat, no ab sabiduría carnal, sinó ab la gracia de Deu, havem procehit en aquest mon, y mes abundantment ab vosaltres.
13 Puix nous escribim altras cosas sinó las que haveu llegit y reconeixeu, y espero que las reconeixeréu fins al fi:
14 Com també nos haveu reconegut en part, que nosaltres som vostra gloria, axí com vosaltres també la nostra en lo dia de nostre Senyor Jesu-Christ.
15 Y ab aquesta confiansa pensava venir abans á vosaltres, peraqué tinguesseu un segon benefici;
16 Y anar á Macedonia, passant per vosaltres, y de Macedonia venir altra vegada á vosaltres, y ser conduhit per vosaltres á la Judéa.
17 Donchs quant jom proposava això, ¿usí acás de lleugeresa? ¿ó las cosas que jo proposo, las proposo segons la carn, de manera que hi haja en mi sí, y no?
18 Emperó Deu verdader m'es testimoni, que en aquella paraula queus he anunciat no hi ha sí y no.
19 Perqué lo Fill de Deu Jesu-Christ, que ha estat predicat entre vosaltres per nosaltres,so es, per mí, y per Sylva, y Timotheu, no foú sí y no, sinó quel sí fou en ell.
20 Perqué totas las promesas de Deu son en ell sí; y axí també en ell Amen, á gloria de Deu per nosaltres.
21 Y com aquell quens confirmá junt ab vosaltres en Christo, yl quins ha ungit, es Deu:
22 Lo qual també nos sellá, y doná la penyora del Esperit en nostres cors.
23 Emperó jo crido á Deu per testimoni sobre ma ánima, de que per perdonarvos no he vingut encara á Corinthi: no que tingam domini sobre la vostra fe, sinó que contribuhim á vostre goitg: puix per la fe estau ferms.
Mana quel incestuós arrepentit sia readmés en la comunió de l'Iglesia, y ab indulgencia paternal, y autoritat apostólica, en nom de Christo, li alsa la pena imposada.
1 Mes jo he resolt en mi mateix, de no venir altra vegada á vosaltres ab tristesa:
2 Perqué si jous entristesch, ¿qui m'alegra á mi després, sinó aquell que ha estat contristat per mi?
3 Y aixó mateix vos he escrit; á fi de que quant vinga á vosaltres no tinga tristesa sobre tristesa, d'aquells de qui jo deuría tenir alegría; confiant en tots vosaltres, de que mon goitg es lo goitg de tots vosaltres.
4 Perqué per la molta aflicció y angustia de cor, vos escriguí ab moltas llágrimas, no peraquéus contristasseu, ans be peraqué coneguessen l'amor tant gran queus tinch.
5 Y si algú m'ha contristat, nom ha contristat sinó en part, per no agoviarvos á tots vosaltres.
