dividit.
34 Y la dona soltera y la verge pensa en las cosas del Senyor, pera ser santa de cos y d'esperit. Emperó la ques casada pensa en las cosas que son del mon, y com agradará al marit.
35 En veritat dich aixó pera vostre profit, no pera pararvos ningun llas, sinó solament pera lo ques convenient, y peraqué pugau servir al Senyor sens destorb.
36 Mes si algun home pensa que es una cosa deshonrosa per sa filla doncella, que ella passia la flor de sa edat, y ques necessari ques casia: fassa ell lo que vulga; no peca si la casa.
37 Emperó lo qui está ferm en son cor, no obligantli la necessitat, ans be tenint domini sobre sa propia voluntat, y ha determinat en son cor conservar sa verge, fa be.
38 Y axí aquell que casa sa verge, fa be; y aquell que no la casa, fa millor.
39 La muller está lligada per la lley mentras viu son marit; emperó si son marit mor, queda llibre: casias ab qui vullia, ab tal que sia segons lo Senyor.
40 Emperó será mes ditxosa si permanesqués axí segons mon consell, y penso que jo tinch també l'Esperit de Deu.
Ningú deu gustar cosas ofertas als ídols si ab aixó dona escándol; puix lo qui escandalisa als flachs peca contra Jesu-Christ.
1 Y en quant á las cosas que son sacrificadas als ídols, sabem que tots tenim ciencia. La ciencia engreheix, emperó la caritat edifica.
2 Y si algú pensa saber alguna cosa, encara no coneix de quina manera li convé saber.
3 Emperó si algú ama á Deu, aqueix tal es conegut de Deu.
4 Y en quant á las viandas sacrificadas als ídols, sabem quel ídol no es res en lo mon, y que no hi ha altre Deu, sinó un sol.
5 Perqué encara que hi haja alguns ques appellidian deus, ja en lo cel, ja en la terra; (puix hi ha molts deus y molts senyors:)
6 Emperó pera nosaltres no hi ha sinó un Deu, lo Pare, de qui son totas las cosas, y nosaltres en ell; y un Senyor Jesu-Christ, per qui son totas las cosas, y nosaltres en ell.
7 Mes no en tots hi ha aqueix coneixement. Puix alguns fins ara, ab conciencia del ídol, menjan com cosa sacrificada al ídol; y la conciencia d'aquestos, per ser débil, es contaminada.
8 Emperó la vianda nous fa acceptes á Deu; perqué ni que menjem tindrém res de mes, ni que no menjem tindrém res de menos.
9 Emperó teniu compte que aquesta llibertat que teniu no sia ocasió als débils d'ensopegar.
10 Perqué si algú te vegés á tu que tens ciencia estar sentat á taula en lo lloch dels ídols, la conciencia del ques débil ¿no será alentada á menjar de las cosas sacrificadas als ídols?
11 ¿Y per ta ciencia se perdrá lo germá débil, pera qui morí Christo?
12 Y d'aquest modo, pecant contrals germans, y llastimant sa conciencia débil, pecau contra Christo.
13 Per lo qual, si la vianda es ocasió d'escándol á mon germá, jamay menjaré carn per no escandalisar á mon germá.
L'Apóstol se priva de lo que li era lícit per no escandalisar á ningú, fentse
