Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/215

Aquesta pàgina ha estat revisada.
213
ROMANS, XIV.

3 Perqué los prínceps no son terror á las obras bonas, sinó á las malas. ¿Vols tu no tenir temor de la potestat? fes be, y tindrás alabansa d'ells;
4 Perquél príncep es ministre de Deu pera ton be. Emperó si fas mal, tem, perqué no en va porta l'espasa; puix es ministre de Deu, venjador en ira contra aquell que fa lo mal.
5 Per lo que es necessari que li esteu sumissos, no solament per rahó de l'ira sinó també per amor de la conciencia.
6 Per aquesta causa pagam també tributs; perqué son ministres de Deu, servintlo en aixó mateix.
7 Pagau donchs á tothom son degut, al que se li deu tribut, tribut; al qui gabella, gabella; á qui temor, temor; á qui honra, honra.
8 No degau res á ningú, sinó amauvos los uns als altres; perqué aquell que ama á son prohisme ha cumplert la lley.
9 Per aixó: No adulterarás, No matarás, No robarás, No llevarás falsos testimonis, No cobdiciarás; y si hi ha algun altre manament, está sumariament comprés en aquesta expressió: Amarás á ton prohisme com á tu mateix.
10 La caritat no obra mal contral prohisme: y axí la caritat es lo cumpliment de la lley.
11 Y aixó sabent lo temps, ques ja hora d'alsarnos del somni; puix ara nostra salvació está mes prop que quant creguerem.
12 La nit está molt avansada, lo dia está cerca. Llansam donchs las obras de las tenebras, y vestimnos ab las armas de la llum.
13 Caminem honestament com de dia, no en farts ni embriaguesas, no en deshonestedats y disolucions; no en quimeras y envejas:
14 Ans be vestius de nostre Senyor Jesu-Christ, y no feu cas de la carn pera satisfer sos apetits.

CAP. XIV.

Los forts en la fe deuhen suportar als flachs, y uns y altres edificarse mutuament.
1 Y al ques flach en la fe, admeteulo, no per disputas d'opinions.
2 Perqué l'un creu que pot menjar de tot, mentres lo qui es flach no menjará sinó hortalissas.
3 Aquell que menja, no desprecihi al que no menja; yl que no menja, no judiquia al que menja, perqué Deu l'ha rebut per seu.
4 ¿Qui ets tu que judicas al servo de altre? Pera son amo está en peus, ó cau; emperó ferm estará, perqué poderós es Deu per ferlo estar dret.
5 L'un fa diferencia entre dia y dia, yl altre considera iguals tots los dias. Abundia cada qual en sa opinió.
6 Lo qui fa diferencia del dia, la fa peral Senyor; yl que no fa diferencia del dia, també peral Senyor: y aquell que menja, peral Senyor menja; puix dona gracias á Deu; yl que no menja, peral Senyor no menja, y á Deu dona gracias.
7 Perqué ningú de vosaltres viu pera sí, y ningú mor pera sí:
8 Puix si vivim, peral Senyor vivim; y si morim, peral Senyor morim. Y axí, tant si vivim com si morim, del Senyor som.
9 Perqué pera aixó morí Christo, y ressuscitá pera ser Senyor de morts y de vius.
10 Y tu ¿perqué judicas á ton germá? ó tu ¿perqué desprecias á ton germá? Puix tots compareixerém devant del tribunal de Christo.
11 Perqué escrit está: Com jo visch, diu lo Senyor, que tothom doblegará son genoll devant de mi,