Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/211

Aquesta pàgina ha estat revisada.
209
ROMANS, X.

19 Emperó tum dirás: ¿Donchs de ques queixa? perqué ¿qui resistirá á sa voluntat?
20 Mes home, ¿qui ets tu pera replicar á Deu? ¿Per ventura dirá un vas de fanch al quel ha fet, Perquém feres axí?
21 ¿O no té potestat l'oller de fer d'una mateixa pasta un vas pera honra, y altre pera deshonra?
22 ¿Y que si volent Deu mostrar sa ira, y manifestar son poder, suportá ab gran paciencia los vasos d'ira aparellats pera destrucció,
23 Y pera fer manifestas las riquesas de sa gloria sobre los vasos de misericordia que prepará pera gloria,
24 Y fins nosaltres á qui ell ha cridat, no solament dels Jueus, sinó també dels Gentils?
25 Conforme á lo que diu en Oséas: Apellidaré poble meu al que no era mon poble, y amada á la que no era amada, y objecte de misericordia al que no havía conseguit misericordia.
26 Y succehirá que lo lloch ahont los fou dit: Vosaltres no sou poble meu, allí serán apellidats fills de Deu viu.
27 Isaías també exclamá tocant á Israel: Encara quel número dels fills d'Israel sia com l'arena del mar, las reliquias serán salvadas;
28 Perqué paraula consumidora, y abreviadora en justicia; paraula abreviada fará lo Senyor sobre la terra.
29 Y com Isaías digué abans: Sil Senyor dels Exercits nons hagués deixat llinatge, hauríam estat com Sodoma, y seríam semblants á Gomorra.
30 ¿Donchs que dirém? Quels Gentils, que no seguían la justicia, han obtingut justicia, á saber, la justicia que ve de la fe.
31 Mes Israel, que seguía la lley de justicia, no ha arribat á la lley de justicia.
32 ¿Perqué? No la buscaren per la fe, sinó per las obras; y ensopagren en pedra d'escándol,
33 Axí com está escrit: Veus aquí jo poso en Sion pedra ensopegadora, y pedra d'escándol; y tot aquell que creu en ell no será confundit.

CAP. X.

Sens la fe en Jesu-Christ ningú pot salvarse; ab ella y no ab las obra de la lley s'alcansa la justificació. Per axió es predicada en tot lo mon. Los Gentils l'abrassan, mentres quels Jueus permaneixen en sa incredulitat.
1 Germans, lo desitg de mon cor y ma oració á Deu per Israel es, peraqué ells se salvian.
2 Puix jols dono testimoni de que tenen zel de Deu, mes no segons ciencia.
3 Per quant ignorant la justicia de Deu, y volent establir la seva propia, nos someten á la justicia de Deu.
4 Perqué Christo es lo fi de la lley pera justificar á tots los que creuhen.
5 Perqué Moysés deixá escrit de la justicia, que es de la lley: Quel home que la fassa, viurá en ella.
6 Mes la justicia, que es de la fe, diu axí: No digas en ton cor: ¿Qui pujará al cel? (so es, á baixar de lo alt á Christo:)
7 ¿O qui baixará al abisme? (so es, pera tornar á portar á Christo d'entrels morts.)
8 Emperó, ¿que diu l'Escriptura? Y prop está la paraula, en ta boca, y en ton cor, so es, la paraula de la fe que predicam.
9 Perqué si tu confessasses ab ta