Deu, un viatge ditxós per venir á vosaltres.
11 Puix desitjo veureus, á fi de comunicarvos algun do espiritual, perqué sian confirmats:
12 So es, pera consolarme junt ab vosaltres, per aquella fe mutua, vostra y meva.
13 Emperó no vull que ignoreu, germans, que moltas vegadas m'he proposat venir á vosaltres, (y m'ha estat impedit fins ara,) pera lograr algun fruyt també entre vosaltres, axí com entre las demés nacions.
14 So deutor á Grechs y á Bárbaros, á sabis y á ignorants:
15 Axí, en quant á mi, estich prompte també á anunciar l'Evangeli á vosaltres que estau en Roma.
16 Puix jo nom avergonyesch del Evangeli de Jesu-Christ; perqué es virtut de Deu pera salvació á tot aquell que creu, al Jueu primerament, y també al Grech.
17 Perqué en ell la justicia de Deu es revelada de fe en fe, com está escrit: Lo just per la fe viu.
18 Perqué l'ira de Deu se manifesta del cel contra tota l'impietat y injusticia d'aquells homes que retenen la veritat de Deu en injusticia:
19 Per aixó que lo ques pot coneixer de Deu es manifest á ells; puix Deu los ho manifestá;
20 Perqué las cosas invisibles d'ell se veuhen clarament en la creació del mon, per las obras criadas, fins son poder etern, y sa divinitat; axí que ells no tenen excusa.
21 Perqué havent conegut á Deu, nol glorificaren com á Deu, ni donaren gracias, ans be se desvanesqueren en sos pensaments vans, y son cor insensat quedá en tenebras;
22 Y jactantse de sabis se tornaren necis;
23 Y mudaren la gloria de Deu incorruptible en semblansa de figura humana corruptible, y d'aucells, y de quadrúpedos y de serpents.
24 Per lo que Deu los abandoná també á l'inmundicia, per las concupiscencias de son cor, pera deshonrar sos cossos entre ells mateixos:
25 Los quals mudaren la veritat de Deu en mentida, y adoraren y serviren á las criaturas abans que al Criador, lo qui es benehit per tots los sigles. Amen.
26 Per aixó Deu los entregá á passions ignominiosas. Puix fins las donas d'ells invertiren l'us natural en aquell altre us ques contra naturalesa:
27 Y axí mateix los homes, deixant l'us natural de las donas, s'abrasaren en sos apetits mutuament, fent homes ab homes cosas nefandas, y rebent en si mateixos la paga que era deguda á son error.
28 Y com ells no volguessen retenir á Deu en son coneixement, Deu los abandoná á un ánimo réprobo, pera fer cosas que no convenen;
29 Plens de tota iniquitat, de malicia, de fornicació, d'avaricia, de maldat, plens d'enveja, d'homicidi, de disputas, d'engany, de malignitat; murmuradors,
30 Detractors, aborridors de Deu contumeliosos, superbos, altius, inventors de maldats, desobedients á sos pares,
31 Necis, desvergonyits, descastats, sens fe, ni misericordia.
32 Los quals coneixent lo judici de Deu, de que los que cometen semblants cosas son dignes de mort, no solament las practican, sinó ques complauhen en aquells que las practican.
