Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/199

197

FETS, XXVIII.

humanitat;
2 Perqué encenent un gran foch, nos referen á tots de la pluja que queya y del fret.
3 Y havent Pau juntat un manat de sarments, y posantlos al foch, isqué ab lo calor un escursó, y se li agarrá á la ma.
4 Y quant los Bárbaros vegeren lo reptil penjant de sa ma, se deyan los uns als altres: Aquest home segurament es un homicida; puix haventse escapat del mar, la venjansa nol deixa viurer.
5 Emperó sacudí l'escursó al foch, y no sentí mal algun.
6 Mes ells creyan que s'aniria entumint, y que cauría mort de repente. Emperó després d'haver esperat un gran rato, quant vegeren que no li sobrevenía mal algun, mudant de parer, deyan que ell era un deu.
7 Y en aquells llochs tenía unas possessions lo Príncep de l'isla, anomenat Publio, lo qual nos hospedá tres dias en sa casa, yns tractá molt be.
8 Y succehí quel pare de Publio se trobava al llit en aquella ocasió, afligit de febres y disenteria. Entrá Pau á véurel, y fent oració, y posantli las mans desobre, lo curá.
9 Y després d'aixó venían tots quants tenían mals en l'isla, y eran curats:
10 Los quals igualment nos feren molts honors, y al embarcarnos nos provehiren de tot lo necessari.
11 Y al cap de tres mesos entrarem en un barco de Alexandría, que havía passat l'hivern en l'isla, y tenía per divisa Castor y Polux.
12 Y arribant á Siracusa, nos detinguerem allí tres dias.
13 Desde allí, costejant anarem á Regio: y tenint un altre dia vent de mitgjorn, arribarem al següent á Puzol,
14 Ahont, després d'haver trobat alguns germans, nos pregaren quens quedassem ab ells set dias, y axí vinguerem á Roma.
15 Y quant los germans ho saberen, nos isqueren á rébrer fins al Foro d'Apio y las tres Tabernas; y quant los vegé Pau doná gracias á Deu, y cobrá ánimo.
16 Y quant arribarem á Roma, lo Centurió entregá los presos al capitá de la guardia; emperó á Pau se li permeté estar sol en una casa particular ab un soldat quel custodiava.
17 Y passats tres dias, convocá Pau als principals dels Jueus. Y estant junts, los digué: Varons germans, encaraqué jo no he fet res contra del poble, ni contra las costums de nostres pares, vaitg esser pres en Jerusalem y entregat en mans dels Romans;
18 Los quals, després d'haverme examinat, me volgueren donar per llibre, no encontrant causa per la qual hagués jo de morir.
19 Emperó contradintho los Jueus, me vegí precisat á apellar al César, no ab lo fi de acusar de cosa alguna als de ma nació.
20 Per aixó donchs vos he cridat, pera veureus y parlarvos; perqué per l'esperansa d'Israel estich jo lligat ab aquesta cadena.
21 Llavors ells li digueren: Nosaltres no havem rebut cartas de la Judéa sobre de tu, ni ningú dels germans vingué á avisarnos ó á dirnos mal de tu.
22 Emperó nosaltres desitjam ohir que es lo que pensas; perqué tocant á aquesta secta, nos es notori que per tot arreu es contradita.
23 Y ells haventli senyalat dia