Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/180

178

FETS, XVI.

yl prengué, yl circumcidá per causa dels Jueus que hi havía en aquells llochs, perqué tots sabían que son pare era gentil.
4 Y al passar per las ciutats, los ensenyavan á guardar los decrets que havían estat acordats per los Apóstols, y per los Ancians en Jerusalem.
5 Y axí las Iglesias se confirmavan en la fe, y crexían en número cada dia.
6 Y quant hagueren atravessat la Frigia y la provincia de Galacia, l'Esperit Sant los prohibí que predicassen la paraula de Deu en l'Asia.
7 Y després d'haver arribat á Mysia, volían passar á Bitinia, mes tampoch los ho permeté l'Esperit de Jesús.
8 Y havent atravessat la Mysia, baixaren á Troade.
9 Y una visió de nit s'aparegué á Pau, y estant de peus un home de Macedonia li pregava, dihent: Passa á Macedonia y ajúdans.
10 Y luego que hagué vist la visió, procurarem anar á Macedonia, cerciorats de que Deu nos havía cridat peraquéls predicassem l'Evangeli.
11 Per lo que, embarcantnos en Troade, navegarem via recta á Samotracia, y al dia següent á Napols;
12 Y desd'allí á Filipos, que es una colonia y la ciutat principal d'aquella part de Macedonia. Y en aquesta ciutat nos detinguerem alguns dias conferenciant.
13 Y en un dels dissaptes isquerem fora de la ciutat á la bora del riu, ahont s'acostumava fer l'oració, y assentantnos allí parlarem á las donas que havían acudit allí.
14 Y una certa dona, anomenada Lydia, de la ciutat de Tiatira, venedora de púrpura, temerosa de Deu, oygué; á la qual lo Senyor obrí lo cor peraqué atengués á las cosas que deya Pau.
15 Y quant fou batejada ella y sa familia, nos suplicá, dihent: Si haveu fet judici que jo so fiel al Senyor, entrau en ma casa y quedaus allí. Y nos obligá á aixó.
16 Succehí donchs que anant nosaltres á l'oració, sens feu al encontre una minyona, que tenía esperit de Pithon, y donava molt guany á sos amos endevinant.
17 Ella seguint á Pau y á nosaltres, donava veus, dihent: Aquestos homes son servos de Deu Altíssim, los quals vos anuncían lo camí de la salvació.
18 Y hi havía molts dias que feya aixó; y Pau enfadantse se girá, y digué al esperit: Te mano en nom de Jesu-Christ que iscas d'ella. Y en aquella mateixa hora isqué.
19 Y quant vegeren sos amos que sels havía escapat l'esperansa del seu guany, agafaren á Pau y á Silas, yls portaren al tribunal devant dels Prínceps.
20 Y presentantlos als Magistrats, digueren: Aquestos homes essent Jueus perturban nostra ciutat;
21 Y ensenyan costums que nons es lícit rebrer ni practicar essent Romans.
22 Yl poble se llansá contra ells; yls Magistrats, després de esquinsadas las túnicas d'aquells, los manaren assotar ab vergas.
23 Y després d'haverlos donat molts assots, los ficaren á la presó, manant al escarseller quels guardás ab diligencia.
24 Ell axí que rebé aquest ordre los posá en una presó interior, y de peus al cep.
25 Emperó á mitja nit, posats en oració Pau y Silas, alabavan á Deu;