Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/152

Aquesta pàgina ha estat revisada.

tre al altre, y Jesús al mitg.
19 Y Pilat escrigué un rétol, yl posá sobre la creu: y l'escrit era: Jesus Nazareno, Rey dels Jueus.
20 Aquest rétol donchs lo llegiren molts dels Jueus, perqué lo lloch en que fou Jesús crucificat estava inmediat á la ciutat; y estava escrit en hebreu, en grech, y en llatí.
21 Yls Prínceps dels Sacerdots deyan á Pilat: No escrigau, Rey dels Jueus, sinó que ell ha dit: Jo so Rey dels Jueus.
22 Pilat respongué: Lo que he escrit, he escrit.
23 Havent donchs los soldats crucificat á Jesús, prengueren sos vestits, y ne feren quatre parts, una per cada soldat; y la túnica; mes la túnica no tenía costura, sinó que era de un sol teixit de dalt baix.
24 Y digueren entre sí: No la partim, sinó tirem á sort per veurer de qui será: peraqués cumplís l'Escriptura, que diu: Se partiren mos vestits entre ells, y tiraren á la sort una túnica. Aixó es lo que feren los soldats.
25 Y estavan prop de la creu de Jesús, sa mare, y la germana de sa mare María Cleofas, y María Magdalena.
26 Y havent vist Jesús á sa mare, y al deixeble á qui ell amava, lo cual estava allí dret, digué á sa mare: ¡Dona, vet aquí ton fill!
27 Després digué al deixeble: ¡Vet aquí ta mare! Y desde aquella hora la tingué ab ell en sa casa.
28 Després d'aixó, sabent Jesús que totas las cosas estavan cumplertas, peraqués cumplís l'Escriptura, digué: Tinch sed.
29 Y hi havía allí un vas ple de vinagre, y ells posant al rodedor del hisop una esponja empapada en vinagre, li aplicaren á la boca.
30 Jesús tan prest com hagué pres lo vinagre, digué: Está consumat. Y inclinant lo cap entregá son esperit.
31 Y per aixó los Jueus, á fi de que no quedassen los cossos en la creu en lo dissapte; puix era la preparació, y aquell dia de dissapte era un gran dia, suplicaren á Pilat quels trencassen las camas, yls traguessen d'allí.
32 Vingueren donchs los soldats, y trencaren las camas del primer, y del altre que havía estat crucificat ab ell.
33 Y havent vingut á Jesús, y vehentlo ja mort, no li trencaren las camas:
34 Mes un dels soldats ab la llansa li obrí lo costat, y al instant isqué sanch y aygua.
35 Y quiu vegé ne ha donat testimoni, y son testimoni es verdader: y ell sab que diu la veritat, á fi de que vosaltres ho cregau també.
36 Puix aquestas cosas succehiren peraqués cumplís l'Escriptura: No trencaréu ni un os d'ell.
37 Y també altra Escriptura diu: Mirarán á aquell á qui traspassaren.
38 Després d'aixó, Joseph, natural de Arimathea, que era deixeble de Jesús, be que en secret, perqué temía als Jueus, suplicá á Pilat que li permetés traurer d'allí lo cos de Jesús, y haventli Pilat concedit, vingué y sen portá lo cos de Jesús.
39 Vingué també Nicodemus (aquell mateix que havía primerament vingut de nit á trobar á Jesús) portant ab sí com cosa de cent lliuras d'una confecció de mirra y aloes.
40 Y prengueren lo cos de Jesús, yl embolicaren ab los aromátichs en telas, conforme á la costum que tenen d'enterrar los Jueus.