Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/146

CAP. XV.

Continúa la plática de Jesu-Christ.
1 Jo so la verdadera vinya, y mon Pare es lo vinyader.
2 Tallará tots los sarments que no portan fruyt en mi, y aquells que donian fruyt los podará, perqué ne donian mes.
3 Vosaltres sou ja purs per medi de la paraula que vos he parlat.
4 Permaneixeu en mi, y lo permaneixeré en vosaltres. A la manera quel sarment no pot de per sí donar fruyt, sinó está unit al cep, axí tampoch vosaltres sinó estau units ab mi.
5 Jo so lo cep, vosaltres los sarments. Lo qui está unit ab mi, y jo ab ell, aqueix dona molt fruyt; puix que sens mi no podeu res.
6 Lo qui nom permaneix en mi será llansat fora com un sarment, se secará, yl pendrán, yl posarán al foch, y cremará.
7 Si permaneixeu en mi, y mas paraulas permaneixen en vosaltres, demanaréu tot lo que vullau, y seus concedirá.
8 Es la gloria de mon Pare que vosaltres porteu molt fruyt, y siau deixebles meus.
9 Axí com me ama lo Pare, axí vos he amat jo. Continuau en mon amor.
10 Si guardau mos manaments, permaneixeréu en mon amor; axí com jo he guardat també los preceptes de mon Pare, y permanesch en son amor.
11 Aquestas cosas vos las he ditas á fi de que mon goitg sia en vosaltres, y vostre goitg sia cumplert.
12 Mon precepte es queus ameu los uns als altres, com jous he amat á vosaltres.
13 Ningú pot tenir un amor mes gran que aquell que dona sa vida per sos amichs.
14 Vosaltres sou mos amichs si feu lo que jous mano.
15 Ja nous apellidaré sirvents, perqué lo sirvent no sab lo que fa son amo. Emperó á vosaltres vos he apellidat amichs, perquéus he fet á saber quantas cosas he ohit de mon Pare.
16 Nom elejireu vosaltres á mi, sinó que jous he elegit á vosaltres, y vos he destinat peraqué aneu y fassau fruyt, y vostre fruyt sia durader, á fi de que qualsevol cosa que demaneu al Pare en mon nom vos la concedesca.
17 Lo que jous mano es queus ameu uns á altres.
18 Sil mon vos aborreix, sabeu que primer que á vosaltres m'aborrí á mi.
19 Si fosseu del mon, lo mon vos amaría com á cosa seva; mes com no sou del mon, sinó que jous elegí d'entrel mon, per aixó lo mon vos aborreix.
20 Recordauvos d'aquella sentencia que jous he dit: Lo sirvent nos major que son amo. Sim han perseguit á mi, tambéus han de perseguir á vosaltres: si han guardat mas paraulas, també guardarán las vostras.
21 Mes totas estas cosas las farán ab vosaltres per causa de mon nom, perqué no coneixen al quem ha enviat.
22 Si jo no hagués vingut, y nols hagués predicat, no tindrían pecat; emperó ara no tenen escusa de son pecat.
23 Lo quim aborreix á mi aborreix també á mon Pare.
24 Si jo no hagués fet entrells obras que ningú altre ha fet, no tindrían culpa: mes ara ells las han vistas ym han aborrit á mi y á mon