Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/109

tre vegadas mes.
9 Y Jesús li digué: Avuy ha vingut la salvació á esta casa, perqué aquest es també fill d'Abraham.
10 Perqué lo Fill del home ha vingut á buscar, y salvar lo que estava perdut.
11 Y estant ells oyent aixó, proseguí dihentlos una parábola, per causa de estar prop de Jesuralem, y perqué pensavan que luego se manifestaría lo regne de Deu.
12 Digué donchs: Un home de illustre naixement aná á una terra distant, pera rebrer allí un regne, y tornarsen després.
13 Y havent convocat á deu de sos criats, los doná deu minas de plata, yls digué: Negociau ab ellas fins que jo tornia.
14 Emperó com sos ciutadans l'aborrían, li enviaren una embaixada, dihentli: No volem que aquest regnia sobre nosaltres.
15 Y quant torná després d'haver pres possessió de son regne, maná que vinguessen aquells criats á qui havía donat son diner, per' informarse del que cada hu havía negociat.
16 Y arribá lo primer y digué: Senyor, vostra mina ha guanyat deu minas.
17 Y li digué: Está be, ó bon criat; ja que en lo poch has estat fiel, tindrás potestat sobre deu ciutat.
18 Y vingué lo segon y digué: Senyor, vostra mina ha guanyat cinch minas.
19 Digué á est: Tu tindrás mando també sobre cinch ciutats.
20 Y vingué lo tercer y digué: Senyor, aquí teniu vostra mina, la qual he tingut guardada dins d'una toballola.
21 Puix tinguí temor de vos, sabent que sou home d'un geni dur, que preneu lo que no haveu depositat, y segau lo que no haveu sembrat.
22 Llavors ell li digué: Mal criat, per ta propia boca te condemno. Sabías que jo era home de carácter dur, que men porto lo que no he depositat, y sego lo que no he sembrat:
23 ¿Donchs perqué no posares mon diner al banch, á fi de que quant jo tornás lo recobrás ab ganancia?
24 Y digué als que estavan allí: Preneuli la mina, y donaula al que té las deu minas.
25 Y li respongueren: Senyor, ja té deu minas.
26 Puix jous dich, qué a tot aquell que té, se li donará, y tindrá mes; emperó al que no té, se li pendrá fins alló que té.
27 Y en quant á aquells enemichs meus, que no volgueren que jo regnás sobre ells, portaumels aquí y mataulos devant meu.
28 Y dit aixó, proseguí son viatge á Jerusalem, y anava devant de tots.
29 Y succehí, que estant cerca de Bethphage y de Bethania en la montanya dita del Oliverar, enviá dos de sos deixebles.
30 Dihentlos: Anau á aquell lloch que está devant de vosaltres, y luego que entreu en ell, trobareu un pollí fermat, sobrel qual ningú s'ha sentat encara, desfermaulo y menaumel.
31 Y si algú vos preguntás: ¿Per quél desfermau? Li respondréu axí: Perquél Senyor l'ha menester.
32 Partíren donchs los que ell enviá, y trobaren lo pollí que estava del modo quels havía dit.
33 Y quant lo desfermavan, los digueren los amos d'ell: ¿Perqué