Pàgina:Lo llibre dels poetas (1868).djvu/92

II.

E aras vull que sapiats lo meu entendiment,
 Que trestuyt li presich estant tant solament
En tres causes que eu vos diray verament.
 La primera es la persona qui presicha la gent;
La secunda del poble qui lau be é lentent;
 La terça es la raysó qui del sermó dexent.
Adonchs de la primera vos dich, que follament
 Puje altre en trebuna, que sap certanament
Dir e pro e en contra á tot son moviment,
 E que sapia salvar lo seu proposament.
La secunda del poble, que sens marmurament
 Lo deuon escoltar cascuns molt bellament,
Queu sapia retre á son millorament;
 Que en estes pauch valria tot son presicament,
Que lavangelí ditz, ques pert la sement
 Quis gita entre peyres e espines e xament.
À la terça vos dich, que deu fer fundament
 Al proposit que parla ses tot veyarament.
Perqueu fundaray mon presich e breument
 En aquest bo viatge quens es á tuyt plazent.

III.

Adonchs, señor infant, com á vostre vasayll,
 E entendrets ma raysó, que assats de trebayll
Hay vist en aquest mon, pus que nul de mon tayll,
 E per ço en la mar vullats pendre mirayll
De li vostre secor, qui feron mant assayll,
 Que trezol no metats en leustol, e satayll