Pàgina:Lo llibre dels poetas (1868).djvu/339

Aquesta pàgina ha estat revisada.
GERONI FERRER DE GUISONA.

O gent del mon | obriu los ulls per veure
entre esculls | una gran maravella
que ha obrat Déu | per una sa donzella
pera 'l soport | dels que la volen creure.
Teresa fou | tant sancta y tan prudent
que meresqué | per sa tanta bondat
que lo tercer | de l' alta Trinitat
l' hi abrassàs | son cor ab foch lluent.



FRANCISCO FONTANELLA.

Las últimas serán llágrimas mias
etern exemple á trágicas empresas
que merexent lo premí de firmesas,
lo cástich han tingut com á porfías.
Estas foren las vanas fantasías
que lo amor estimava per finesas,
y en mon silenci restarán suspesas
per homicides tristes de mos dias.
Trompa será fatal ma desventura,
desengany de ma altiva confiança,
quant mes precipitada mes segura
que publique al amor, á la confiança,
ningú espere firmesa en la hermosura
sí un Angel es objecte à la mudança.

 A la mort de Nise.

O! duras fletxas de mon fat rompudas,