Pàgina:Lo gayter del Llobregat - I (1888).djvu/30

Aquesta pàgina ha estat revisada.

LO GAYTER DEL LLOBREGAT ^[1]

Tot lo joy del mon es nostre,

Domna, s' amduy nos amam.

Compte de Poitiers. — Farai chansoneta.

- ¿Si 't donás la sua corona
Un rey y 'l ceptre de plata,
Y son mantell d' escarlata.
Y son trono enjoyellat,
¿Pera esser rey deixarias
Tas baladas amorosas,
Ni tas montanyas frondosas,
Ni ton joyós Llobregat?

↑ En un Apendix, al final del present volum, publicarém una nota de las poesías de las quals havem tingut l' honra de que nos hajen sigut tramesas una ó varias traduccións, ademés de las estampadas, y que, ab greu sentiment nostre, no havém pogut donar á coneixer als nostres lectors, per la rahons que allí exposarém.

[1] En un Apendix, al final del present volum, publicarém una nota de las poesías de las quals havem tingut l' honra de que nos hajen sigut tramesas una ó varias traduccións, ademés de las estampadas, y que, ab greu sentiment nostre, no havém pogut donar á coneixer als nostres lectors, per la rahons que allí exposarém.

[1]