pochs que podrían cenyir honrosament la gorra de vellut ab l 'englantina de plata, lo ajudarían en sa empresa, alternant llurs cantars armoniosos ab sas aspres rimas, los sons encisadors de llurs arpas ab los de sa gayta; mes per desgracia no ha succehit aixís. Emprengué sol son camí y casi sol ha arribat al fi de son viatge, ja que unicament han ressonat en sas aurellas tres veus de las quals tant sols una li era coneguda; veus que no ha tornat á oure més, y que han servit per ferli més sensible y dolorosa la soledad que 'l rodejava.
Sab que li respondrán que los retrau de ferho la dificultat qu' experimentarían al voler escriure en una llengua de la qual casi no coneixen la gramática; que també en castellá poden cantarse las nostras antigas glorias y las gestas dels nostres ávis, sens deixar per assó de obrar en nosaltres lo mateix efecte: mes ¿es per ventura tan aspre y pobre lo nostre idioma, que no pague més que suficientment lo treball que s' emplee en estudiarlo? ¿No tenim una col-lecció de crónicas tan abundant y variada com possehir la puga qualsevol altre poble, y una galería immensa de trobadors, pares de la poesía vulgar moderna, y als quals son deutors de moltas de llurs bellesas lo enamorat Petrarca y fins lo sublime Dante; més rica que la de cap altre nació del mon, y en la que apareixen las sombras gegantescas dels dos últims Berenguers; de Jaume lo Conqueridor; de un Pere del Punyalet, espant de las esquadras del Cruel de Castella; de un Joan, de un Martí, etc., al costat de las venerables y famosas figuras de Guillem IX, compte de Aquitania,
