per la independencia de la nostra patria, lo del Cid; los dels qui moriren per la llibertat lo de Padilla: que lo passat pot influir en gran manera sobre lo present, com aquest sobre lo esdevenidor, y ha cregut que sería molt convenient retraure sas glorias passadas á la memoria del poble que treballa y se afanya per sa gloria venidora, y que algúns recorts de lo que forem podrían contribuir no poch á lo que tal vegada havem d' esser. No se cregue per assó que confía sobradament en sí mateix, ó que presum tenir en sas mans los cors dels qui lo escoltan, y possehir lo poder magich de ferlos sentir lo que ell sent. No: assó ha estat concedit tant sols als trobadors, y ell, ho repeteix, no ho es. Ha prés á son cárrech recordar á sos compatricis llur passada grandesa, y desterrar la vergonyosa y criminal indiferencia ab que algúns miran lo que pertany á sa patria, perque ha cregut que li bastavan sos escasos coneixements pera sortir victoriós de sa tasca; puig ha conegut que no devía fer més que obrir lo llibre de la nostra historia en sas páginas més brillants y poéticas; sentarse en las verdosas y venerables ruinas del antich moniment que presenciá las heróicas gestas qu'en aquells 's descriuhen, y senyalar ab lo dit la una y lo altre, pera que llegissen en ells los que tenían set de sentiments nobles y de palpitacións fortas.
Una idea en gran manera trista y desencantadora ha ocupat constantment al autor durant la composició de las presents poesías. Cregué, al empendre son treball, que algúns de sos joves compatricis, entre los quals té la satisfacció de contarne no
